Una fletxa indica on va la Brimo. Al davant, els activistes. En una columna hi aniran els veïns. En un racó, l'advocat. I aquí i allà l'attrezzo necessari perquè l'espai central del Santa Mònica aculli cada dia a les 19 h una performance sobre els desnonaments titulada Desnonissea (barreja de desnonament i l'Odissea). Aquest "poema dramàtic" de Roger Bernat és una de les obres de l'exposició Exposar. No exposar-se. Exposar-se. No exposar, amb què s'inaugura la nova etapa del centre d'art del final de la Rambla de Barcelona sota la direcció d'Enric Puig Punyet. "El desnonament és la performance que més es representa en aquest país", diu Bernat, per a qui "Barcelona es construeix des de fa 400 anys sobre un desnonament continu". La representació diària d'aquest "drama el final del qual tothom coneix" és una bona mostra del nou caràcter que Puig vol donar a l'equipament abans conegut com a Arts Santa Mònica i que ha d'esdevenir "un espai d'acollida per a tots els creadors del país", tal com diu Miquel Curanta, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

L'Arts Santa Mònica passarà a anomenar-se Santa Mònica. És el tercer nom d'aquest equipament, ubicat a l'antic convent del final de la Rambla de Barcelona, que inicialment va rebre el nom de Centre d'Art Santa Mònica. El canvi de nom, que s'anuncia el dia abans de la presentació del nou cicle de programacions, es fa per adaptar-lo al nou projecte del seu director, Enric Puig.