El dret de les dones a votar va provocar una important topada entre els diputats d'esquerres de la Segona República. El debat, a les Corts Constituents de l'1 d'octubre de 1931, avui fa noranta anys, va ser molt encès, perquè hi havia la por que el vot de les dones provoqués un gir a la dreta. Es creia que l'Església tenia una gran influència sobre la població femenina. Miguel de Unamuno atribuïa aquesta creença a l'histerisme dels homes i afirmava en un article, El Confesionario y las mujeres en España, que en cap cas els capellans manipulaven les dones des del confessionari.

La guionista i crítica de còmics Alicia Palmer sempre ha viscut a prop de La Tabacalera, al barri madrileny d'Embajadores, on van arribar a treballar unes 3.000 obreres i un centenar d'obrers als anys vint i trenta. Palmer era molt conscient de la lluita d'aquestes dones, per la presència física de la fàbrica, que ara és un centre social, i perquè el seu avi va estar vinculat al tabac i va ser represaliat durant el franquisme per pertànyer a la UGT. La necessitat de fer visible l'anhel i tot l'esforç d'aquestes dones per aconseguir uns drets és un dels motius pels quals va voler escriure un còmic, amb la il·lustradora Montse Mazorriaga, del qual elles són les protagonistes: Una mujer, un voto (Garbuix Books).

L’1 d’octubre del 1931 –aquesta setmana entrant farà 90 anys– les dones van aconseguir el dret a vot a Espanya. Una fita que es va aconseguir gràcies a la lluita de les sufragistes als carrers però també gràcies a la batalla política que va lliurar una dona tenaç i convençuda que les dones eren subjectes de ple dret: Clara Campoamor. Gràcies a la convicció i la perseverança d’aquesta advocada i diputada, pionera en la lluita pels drets de les dones, es va aconseguir que Espanya se sumés a la llista de països majoritàriament europeus o americans, com els EUA i el Canadà, on les dones ja podien votar.