La situació del català és complexa a l'Alguer, on només és la primera llengua d'una quarta part de la població, l'entén el 88%, però la transmissió als fills d'avui no arriba al 4%, segons la darrera enquesta d'usos lingüístics, del 2015. Diversos moviments de l'ajuntament pretenen fer reviscolar l'idioma que va entrar en aquesta ciutat de la Sardenya al segle XIV gràcies a repobladors catalans, en un territori llavors governat per la Corona d'Aragó. L'alcalde, Raimondo Cacciotto, ha fet un pas endavant aquest febrer perquè el nom de la ciutat en català sigui oficial i preferent, però també té un pla que entrarà en vigor el curs escolar vinent perquè la llengua arribi a les escoles. De fet, 400 pares ja han sol·licitat l'aprenentatge del català.

Enzo Mogliardi pot presumir de ser el segon habitant de l'Alguer amb més seguidors a Twitter. En té més d'11.000, entre els quals l'expresident Carles Puigdemont i l'exlíder d'Òmnium, Jordi Cuixart. Gent de tots els espectres polítics, més enllà de periodistes i escriptors de renom del nostre país. És un pagès d'edat avançada que s'ha fet molt popular entre l'independentisme perquè somia amb una República Catalana que inclogui aquesta vila on encara es conserva la nostra llengua i que és coneguda com la Barceloneta de Sardenya. Així ho expressa en tots els seus missatges i a les desenes de persones que van a visitar-lo del Principat. Paradoxalment, justament ara fa dos anys, quan van detenir Puigdemont a l'aeroport de l'Alguer, Mogliardi no era entre els concentrats que en demanaven l'alliberament a les portes del Tribunal d'Apel·lació de Sàsser. Tampoc l'ha vist mai ningú fent parada el dissabte al mercat on diu que ven els seus productes. A l'Alguer ho tenen clar: es tracta d'un perfil fals que es fa passar per alguerès.

Molt abans que es veiés esquitxat per diferents casos de corrupció o per les seves polèmiques caceres a l'Àfrica, Joan Carles I gaudia d'una gran popularitat, fins i tot a Catalunya, on diversos ajuntaments li van concedir la medalla d'or de la ciutat, que li acabarien retirant després de la seva fugida a Abu Dhabi ara fa tres anys. Era la dècada dels noranta. Hi va haver un consistori, però, que s'hi va negar justament fa trenta anys. I no era del Principat. El municipi que va donar carabasses a l'aleshores rei d'Espanya va ser l'Alguer. El 1993 feia només un any que Barcelona li havia atorgat la màxima distinció per ajudar a portar els Jocs Olímpics a la capital catalana. La proposta no reeixida de concedir la ciutadania honorària a Joan Carles I va sorgir del llavors president d'Itàlia, Francesco Cossiga, que era molt amic del monarca.

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena té perplexa la justícia europea i és el principal responsable que la imatge internacional de l'estat espanyol estigui sota mínims, almenys en l'àmbit legal. La seva obsessió per obtenir l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont l'ha portat fins i tot, en el cas d'Itàlia, a intentar enganyar el Tribunal General de la Unió Europea, que pensava que l'euroordre estava suspesa perquè així ho havia assegurat l'Advocacia de l'Estat. Aquest dilluns, però, el Tribunal d'Apel·lació de Sàsser ha decidit suspendre el procediment d'extradició fins que es pronunciïn el TGUE sobre la immunitat i el TJUE sobre la qüestió prejudicial que va presentar el mateix Llarena quan la justícia belga va rebutjar l'entrega de l'exconseller Lluís Puig.

Què ens anticipa Plinia Azzena, la magistrada que va dictar l'acta de llibertat sense mesures cautelars de Carles Puigdemont, seguint la sol·licitud de la fiscal general d'Itàlia, Gabriella Pintus? Aquesta resolució és la pista més rellevant per endinsar-nos en el que pot passar a l'audiència de dilluns, en la qual Puigdemont prestarà declaració a partir de les 11.30 hores davant un tribunal de tres magistrats a Sàsser, i en la situació processal posterior.

L'alliberament de Carles Puigdemont a Sardenya en menys de 24 hores ha tornat a situar l'expresident al centre del tauler polític, i ho ha fet just després de la represa de la taula de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat. Això no és una coincidència per al líder de Junts, que aquest dissabte, l'endemà de passar una nit a la presó de Bancali, ha apuntat directament a la Moncloa i a la resta de poders de l'Estat: "Aquesta ha sigut una operació coordinada i inspirada per Espanya".

El nou vodevil judicial del jutge Pablo Llarena contra l'expresident Carles Puigdemont no ha arribat a durar ni vint-i-quatre hores. Empresonat a l'arribar a l'Alguer la nit de dijous, el líder català a l'exili ha sortit aquest divendres a la tarda en llibertat sense mesures cautelars, amb la possibilitat, per tant, de tornar a circular per Europa (tret de l'estat espanyol) sense impediments. La pruïja persecutòria del jutge del Tribunal Suprem amb el dirigent polític independentista ja fa temps que ha agafat aires esperpèntics. Cada pas que fa li suposa un revés. Sembla que Llarena, obcecat, no calibri gens el desprestigi en què està fent caure la justícia espanyola. Altrament, deixaria de disparar perdigonades procedimentals, la majoria de les quals acaben en fiasco. Aquesta vegada ha volgut jugar al gat i la rata amb l'euroordre, que atenent al que havien dictat les instàncies judicials europees hauria d'haver retirat –però no ho va fer–, per pescar in fraganti Puigdemont. Doncs el resultat ha estat que de nou Llarena ha vist, en aquest cas de la mà d'un jutge italià, com l'eurodiputat català sortia triomfant del seu pas fugaç per una nit entre reixes: "Espanya no perd mai l'oportunitat de fer el ridícul", ha dit Puigdemont un cop lliure.