Els fòssils són testimonis del passat i peces essencials per a la divulgació científica. Permeten entendre l'evolució, la història de la Terra i l'existència d'espècies ja extintes, com és el cas del mamut. Un animal que va conviure i relacionar-se amb els humans durant milers d'anys i del qual és essencial conèixer-ne més aspectes ara que el nostre planeta s'enfronta a grans desafiaments que rememoren inevitablement les condicions que se sospita que van contribuir a fer-lo desaparèixer, com ara la crisi climàtica o l'acció humana.

L'equip multidisciplinari que ha treballat fins aquest mes al jaciment de Baza-1, a la província de Granada, ha extret nous registres de mamut i d'una espècie extinta de mastodont. Aquestes restes converteixen aquest jaciment andalús en el més ric d'Europa en fòssils d'aquest tipus d'elefant desaparegut, a més a més de comptar amb fòssils d'almenys tres mamuts, rinoceronts, dues espècies de cavallets de tres dits, antílops, ossos gegants o l'últim cocodril d'Europa, informa l'agència Efe.

Una de les notícies del mes és la publicació als mitjans de comunicació d'una notícia sobre uns ratolins que semblen de peluix, amb un pèl daurat i esponjós, amb un títol atraient sobre la ressuscitació de gens de mamut. Aquests ratolins han sigut creats per una empresa biotecnològica de capital privat, Colossal, que té com a objectiu desextingir espècies, i ha posat el punt de mira en el mamut. A més de l’atractiu evident per a possibles inversors, per què el mamut i no qualsevol altra espècie? Segons l’empresa, pretenen contribuir a repoblar amb mamuts la tundra àrtica, i solucionar el problema de l’alliberament de CO₂ per part del permagel, cosa que contribuiria a lluitar contra el canvi climàtic.

La Yana va morir amb un any de vida a la remota regió siberiana de Iacútia fa més de 50.000 anys. Pesava 180 kg i mesurava 1,20 metres. Malgrat el pas del temps, aquest cadell de mamut és l'exemplar més ben conservat de què es té constància al món. És el sisè que es troba en bones condicions –cinc a Rússia i un al Canadà– i l'han recuperat especialistes russos del Museu del Mamut de la Universitat Federal de lacútia. "A tots ens va sorprendre la seva excepcional conservació", explica el rector del centre universitari, Anatoli Nikolàiev. De fet, el cap, el tronc, les orelles i la zona de la boca de l'animal no tenien danys ni deformacions visibles.

Quan es va fundar la biotecnològica Colossal el 2021, l’empresa es va fixar un objectiu que suscitava escepticisme: dissenyar genèticament elefants que presentessin pèl i altres trets propis del mamut llanut, una espècie extinta.

Els científics han escrit la biografia d'una femella de mamut llanut, que va viure fa 14.000 anys, a partir de l'anàlisi dels productes químics del seu enorme ullal. L'Elma, que és com l'han batejat, va néixer a l'actual territori canadenc del Yukon i s'hi va estar fins als 10 anys, quan es va traslladar centenars de quilòmetres a l'oest per endinsar-se a Alaska. Allà va morir una dècada més tard, probablement abatuda pels caçadors.

L'altre dia em vaig comprar el número de febrer de la revista francesa Archéologia perquè a la portada hi havia un mamut llanut. Abans, les revistes em cridaven l'atenció quan duien en primera plana Kim Basinger. Hi ha un quiosc proper al Mercat de Sant Antoni que es diu Free Time i que té molts diaris i revistes franceses, britàniques, alemanyes, italianes... De tant en tant, n'agafo alguna per creure que m'estic civilitzant. L'idioma no és impediment, ja que, al cap i a la fi, mai no he entès cap llengua ni viva ni morta (incloses, entre les vives, la castellana i la catalana). De llengües mortes tinc unes molt esquifides nocions de llatí, i el record d'haver parlat en cheli. A la penya, li dèiem la basca.

D’aquí uns mesos, quan el fred comenci a afluixar, les illes de Nova Sibèria, un dels territoris deshabitats més septentrionals de Rússia, s’ompliran de persones armades amb una mena d’arpons (mànec de fusta de mig metre i vara de ferro d’un metre acabada en punxa). Només tenen tres mesos per treballar. La resta de l’any el terreny està cobert de neu. No són pescadors ni caçadors, però any rere any escombren la tundra amb insistència. Mentre deambulen sobre el gran pantà en què es converteix la regió quan es fon la neu, van clavant els arpons a terra. Si topen amb alguna cosa dura, s’aturen i furguen en el fang. Busquen mamuts congelats fa milers d’anys.

Una jove femella de mamut vagarejava prop del que després va esdevenir la costa central de Califòrnia quan la seva vida es va extingir abans d’hora. Tot i que va morir a terra, l’enorme cos de l’animal va anar a parar a l’oceà Pacífic. Les seves restes, arrossegades a la deriva pels corrents, van arribar fins a una distància de més de 240 quilòmetres de la costa abans d’assentar-se al costat d’una muntanya submarina, a una profunditat de 3.000 metres. Allà es va quedar instal·lada durant mil·lennis, sense que ningú en conegués l’existència.

Un equip de científics i emprenedors va anunciar la setmana passada la creació d’una nova companyia que vol ressuscitar el mamut llanut amb enginyeria genètica. L’empresa, anomenada Colossal, té l’objectiu de reintroduir a la tundra siberiana milers d’exemplars d’aquest magnífic animal, extingit fa milers d’anys.