Pol Makuri, l'atleta amb paràlisi cerebral que va passar de protagonitzar un conte infantil a participar en uns Jocs Paralímpics, continua trencant estereotips. Les seves gestes li serveixen d'excusa per donar xerrades motivacionals a les presons catalanes. "Veure els interns emocionar-se i plorar és una cosa que mai m'hauria imaginat poder viure. El retorn és espectacular, i això dona sentit al meu esforç. Si el meu exemple ajuda a algú, benvingut sigui. És una experiència que impressiona", explica l'igualadí, que ha fet xerrades a Lledoners, Quatre Camins o Can Brians 2.

Durant un cap de setmana, a Bagà tot canvia. Quan arriba la Salomon Ultra Pirineu, milers de persones van fent via cap a aquest municipi del Berguedà perseguint cadascú el seu somni. Alguns volen veure en acció els esportistes que admiren, alguns volen millorar una marca personal. Altres en fan prou amb veure com els seus estimats acaben algunes de les diferents curses en un Parc Natural del Cadí-Moixeró alterat per aquest clima tan boig. El mateix dia que ha nevat per sota de 2.000 metres i han quedat enfarinades algunes de les rutes que seguiran els esportistes, la calor s'intensifica.

Kilian Jornet continua mantenint intacta la capacitat de sorprendre. Als 34 anys, l'atleta català s'ha imposat a l'Ultra Trail Mont Blanc (UTMB) i s'ha convertit en el primer home que baixa de les 20 hores en aquesta cursa llegendària, igualant de pas el rècord de victòries del francès François d'Haene. Jornet arribava a la cita avalat pels triomfs a la Zegama basca i a la Hardrock 100 dels Estats Units, però a l'última Sierre-Zinal havia entrat en la cinquena posició. De fet, just després va donar positiu per covid-19, cosa que va provocar que fos dubte per a la prova del Mont Blanc. Al final, al ser asimptomàtic, va poder ser a la sortida divendres a la nit i s'ha imposat en una nova exhibició de talent en el llegendari recorregut de 170 km i 10.000 metres de desnivell positiu, que travessa fronteres als Alps abans d'arribar a Chamonix. Jornet ha entrat amb un temps de 19 hores, 49 minuts i 34 segons. 10 minuts per sota de les 20 hores, una marca mai aconseguida abans.

L'organització de l'Ultra Trail del Mont Blanc ha informat aquest dimarts al matí de la mort d'un corredor brasiler a la prova PTL, que s'ha disputat de matinada. Malgrat que l'equip de rescat en helicòpter ha pogut arribar al lloc dels fets, a prop del refugi de Plan Glacier, només ha pogut confirmar la mort del participant, que ha caigut. L'accident s'ha produït quan l'esportista anava amb el seu equip per "l'itinerari oficial, abalisat de forma permanent i equipat", segons el comunicat de la cursa.

Mireia Pons (Rubí, 1991) és tossuda. Per segon cop a la vida, la rubinenca es va plantejar completar els 42 quilòmetres de la marató. L'escenari, millor impossible. La Salomon Ultra Pirineu fa les delícies de vells i nou corredors i la Mireia, conscient de l'ambient especial i únic, no podia perdre-s'ho. Ella venia del futbol i només fa quatre anys que va decidir fer el canvi i començar a córrer. No tenia una bona base i una mala trepitjada va provocar-li tres fractures d'estrès i un 2020 ben complicat. Lluny de fer-la desistir, això la va impulsar a lluitar més que mai. La recompensa, penjar-se la medalla com a segona classificada en la marató de l'Ultra Pirineu en la seva segona cursa de 42 km.

Amb calma, sense gaire eufòria o gestos de victòria i agraint a les persones que l'han acompanyat durant tota la cursa i mentre travessava la línia de meta. Així s'ha proclamat Kilian Jornet guanyador de la Salomon Ultra Pirineu en poc més de deu hores i vint-i-cinc minuts. El corredor ceretà, des dels primers metres, ha agafat el liderat de la cursa amb un ritme inapel·lable i trepidant que ha deixat enrere la resta de corredors. Pas a pas, l'ultraatleta, com si corres pel pati de casa seva, s'ha mostrat imbatible i ha tornat a demostrar per què és diferent de la resta de corredors.

Amb el cos prim, però fibrat, la gorra de visera plana i la seva particular barba blanca de més de quinze centímetres, Mario Yllera (Madrid, 1969) mira la muntanya amb una barreja entre sacrifici i esperança. Des que l'any 2015 la seva vida es va truncar, ha intentat refer-se amb més força que mai i, per reconstruir-se, ha necessitat la muntanya. "Aquell any van diagnosticar ELA al germà del meu millor amic i, a més, va morir la meva dona i mare dels meus fills. Va ser un cúmul de coses en el moment que jo m'estava recuperant d'un ictus que acabava de patir", explica pausadament i recordant aquells moments tan difícils. Han sigut uns anys complicats, de remuntar, i amb la pandèmia el Mario va prendre una determinació: "Faig el que porto fent tota la meva vida, una cosa tan senzilla com córrer". L'objectiu, però, no és gens fàcil: completar vint utratrails seguides per recaptar fonts per combatre l'ELA amb el repte Pura Vida Challenge. La següent parada és la Salomon Ultra Pirineu que se celebra aquest cap de setmana a Bagà.