Arran de l’enorme sotrac causat per la pandèmia del covid-19, moltes famílies han sentit la necessitat de replantejar el seu projecte de vida, canviant l’ebullició de les grans ciutats per la calma del món rural. I en aquest auge de demanda de residències en pobles petits i el seu entorn, una de les opcions més buscades és la masoveria. Ara bé, no es tracta del patró tradicional en què el propietari cedeix la finca al masover, que treballa les terres i entrega un percentatge de la collita o el ramat, sinó que en aquest nou model el tracte es basa en la reforma d’una masia en mal estat. És a dir, el masover acorda amb el propietari l’arrendament d’una casa rural en estat més o menys ruïnós, sense terres ni bestiar, que paga indirectament fent-se càrrec de les despeses de les obres de millora i manteniment. Com que no entren en joc els conreus ni el bestiar i sovint són cases situades en nuclis de pobles petits, aquest tipus de cessió de la propietat s’anomena masoveria urbana.