El yin-yang dels pobres era el boli Bic. Aleshores, la filosofia de la gent que fonamentalment vèiem la tele es regia per una dualitat cabdal: tot allò que és fi, i la resta, que és normal. Així, la gent de la literatura era molt fina, i la del cine era normal. Encara hi ha una oposició (i un complementar-se, és a dir, un yin-yang) entre la narrativa cinematogràfica i la narrativa de la literatura. Anava a dir literària, però ja fa temps que s'assumeix que el cinema pot ser literari (i fins i tot es denuncia com a defecte).