El Gran Turismo Sport és probablement el videojoc de l’any. Desenvolupat per Polyphony Digital (filial de Sony) en exclusiva per la PlayStation 4, el seu impacte social i cultural va més enllà de les consoles: pràcticament tots els amants dels cotxes nascuts després del franquisme hem jugat a algun títol de la generació de la saga japonesa.

Ja fa gairebé vint anys que Codemasters va llançar el primer joc de la seva saga de curses de ral·lis, Colin McRae Rally, apadrinada pel tristament malaguanyat pilot fins al 2009. La sèrie, que compta amb una dotzena d’entregues, va incorporar el 2007 l’adjectiu DiRT amb el seu sisè llançament, que es va convertir en nom propi en passar a designar la franquícia de manera autònoma el 2015.

Vaig empassar-me El hòbbit cinematogràfic que Peter Jackson va estirar com un xiclet només per veure Tauriel, la comandant de la Guardia Èlfica, llançar fletxes per la Terra Mitjana a tort i a dret. Em va atrapar Neytiri, la barrufeta extraterrestre amb esteroides de l’ Avatar de James Cameron. La princesa Mérida és un dels meus personatges Disney favorits, Àrtemis destronaria Zeus del panteó de déus grecs si fos per mi, duc un fons de pantalla de Katniss Everdeen al mòbil i tinc fal·lera per Lara Croft. Fins i tot em va entusiasmar Hunted: The demon’s forge -vaig triar l’arquera E’lara com a protagonista, perquè si hagués triat el bàrbar Caddoc aquella aventura m’hauria semblat un bunyol.