Encara no són les nou del matí i l’activitat a la Gran Via de Barcelona és frenètica. S’agraeix entrar a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, al centre, per recuperar la calma. Les classes encara no han començat i avui qui envaeix aules i patis d’aquest centre universitari són científics vinguts d’arreu del món que fan recerca en l'empremta ecològica dels aliments que ingerim diàriament. Participen en el congrés internacional LCA Food (Life Cycle Assessment of Foods), un fòrum mundial en què es parla de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris a partir de la ciència i que aquest any s’ha celebrat per primer cop a l'Estat.

Menjar sa i salvar el planeta. ¿Es poden matar dos pardals d'un tret? No és fàcil, hi ha contradiccions. Però aquest ha de ser l'objectiu. Europa fa temps que el persegueix. A Catalunya som líders en el mercat de productes ecològics a Espanya i el sud d'Europa (ens acostem al 25% del total de producció agrícola i ramadera amb segell ecològic), però en termes de consum encara ens falta molt. A Suïssa, el país que encapçala el rànquing de consum ecològic, la despesa per persona en aliments ecològics és de 437 euros per habitant i any, més de cinc vegades que a Catalunya, on ronda els 80 euros. Els Estats Units, el Canadà i Europa acumulen el 84% de la quota de mercat mundial. A Catalunya, doncs, ens falla més la demanda que la producció; per això, més d'un 30% del que surt de les nostres explotacions verdes s'exporta. Ens falta conscienciació ciutadana, però és probable que hi hagi un factor extra decisiu: les dificultats econòmiques de moltes famílies per arribar a final de mes fan que no es puguin ni plantejar accedir a productes ecològics, que són més cars. El que sí que pot fer tothom és no malbaratar menjar, pràctica que suposa un estalvi i redueix l'empremta ecològica.

Entre el 8 i el 12 d'abril, Barcelona acull la primera convenció dels directius i franquiciats de McDonalds que es fa fora dels Estats Units. La "McFamily", que en diuen ells, sembla que està composta per 14.000 directius i franquiciats. No pas els treballadors i treballadores, que pel que sembla, no deuen ser de la família i no poden ni agafar vacances.

Menjar més vegetals i menys carn és clau per millorar la nostra salut i la del planeta. És una idea en la qual els científics cada cop insisteixen més a partir de nombroses evidències i que, a més, és assolible si prenem la dieta mediterrània com la base de la nostra alimentació. El cert és, però, que en els darrers anys hem buscat alternatives perquè semblava que no n'hi havia prou amb l'alimentació tradicional. A les botigues i supermercats s'han estès la quinoa, l'alvocat i la nou de macadàmia tot i que acostumen a venir de lluny. També innovacions com la "carn" vegetal, encara que sovint es presenta com un ultraprocessat. A més, s'han fet populars dietes que s'han posat en qüestió, com la de Montignac, basada en l'índex glucèmic, o la paleolítica, que promou menjar com quan vivíem a les cavernes.

¿Sabíeu que un terç dels aliments que es produeixen mundialment es llencen? Si el malbaratament alimentari fos un país seria el tercer del món que més gasos d'efecte hivernacle emet. Amb una reducció del 25% del malbaratament acabaríem amb la desnutrició del planeta. Són dades molt impactants que fa uns anys van fer esclatar el cap a la xef Ada Parellada. "El malbaratament alimentari no només és indigne. Hauria de ser il·legal", afirma contundent la cuinera. I així és com va néixer el Gastrorecup, un festival en el qual podeu participar.

Fundesplai obrirà oficialment al públic avui, divendres 25 de febrer, Escape Food 2050, la primera sala d’aquestes característiques que combina escape room, ciència-ficció i orientació educativa centrada en l’alimentació sostenible. Aquesta instal·lació està ubicada a la seu de Fundesplai (C/ Riu Anoia 42-54, 08820, el Prat de Llobregat), i complementa l’oferta cultural i educativa que proposa l’exposició Menja. Actua. Impacta sobre alimentació sostenible i saludable. 

Hem viscut tants mesos amb por i en silenci que la conquesta de cada rutina ajuda literalment a respirar. Ahir vam recuperar un d'aquests espais d'alegria obrint la redacció a una vintena llarga de nens i nenes que ens han ajudat un any més a il·lustrar el diari que coincideix amb el Dia Internacional de la Infància. De cop, tot s'ha omplert d'individus baixets amunt i avall preguntant, exclamant i dibuixant. I la redacció ha fet olor de mandarina. Aquest article és per donar les gràcies als lectors que cada any consideren que aquest diari és molt estrany i que no és seriós il·lustrar la informació amb dibuixos, però que ens continuen fent confiança. El dossier sobre alimentació és fruit d'una feina periodística que coincideix en paral·lel amb la feina a les escoles que han participat en el premi que ha organitzat l'ARA amb Fundesplai, que justament avui inaugura una molt recomanable exposició sobre el tema al seu centre del Prat. El projecte ha servit per plantejar-nos si som conscients dels límits dels recursos planetaris i per preguntar-nos com podem menjar millor i reduir al mateix temps la nostra empremta ecològica. Fer aquest diari ens ha ajudat a pensar, a nosaltres i a ells. Avui Catalunya és el segon territori de la UE on creix més l'atur juvenil i Espanya lidera l'abandonament escolar prematur. Sovint els adults parlem dels nois i noies com del nostre futur, però ho fem amb més condescendència que respecte.

"Amb el menjar no s'hi juga". És una frase popular que els avis i pares tradicionalment han adreçat a la canalla per renyar-los quan no mengen. Prové d'un temps en què en la nostra societat es passava gana, i ha perviscut en l'imaginari col·lectiu. En moltes parts del món encara hi ha malnutrició. Al nostre país hi ha bosses de pobresa amb problemes per tenir una alimentació correcta que paradoxalment conviuen amb pràctiques de malbaratament d'aliments –es dona en moltes llars, i també en la restauració i els supermercats–. Dues realitats contradictòries. A això encara hi hem d'afegir que la dieta predominant al primer món es basa en un fort consum de carn i d'altres tipus d'aliments la producció dels quals produeix un insostenible estrès ecològic. Aquest model té una afectació molt rellevant sobre la crisi climàtica, de manera que la ramaderia i l'agricultura industrials globals, i el transport massiu intercontinental de les mercaderies que produeixen, són en bona part responsables de l'excés de CO₂ que emetem a l'atmosfera.

L'Anouar té onze anys, fa sisè de primària i diu que el que més li agrada menjar és la pastanaga. "Mira quin múscul", diu, mentre s'assenyala el braç. Berta Burgos, coordinadora de menjadors de l'Escola Cervantes, al barri de Sant Pere-Santa Caterina de Barcelona, ha viscut en primera persona el canvi d'alimentació a l'escola, que en els últims mesos ha decidit reduir el menjar d'origen animal i incrementar els productes de proximitat per fer àpats més sans i sostenibles. "Al principi els costaven molt els estofats, però s'hi estan acostumant i ara ja diuen que «no estan tan malament» i que «es poden menjar»", diu la Berta, entre el xivarri dels nens que juguen al pati abans de dinar.

La carn, el peix o les verdures que es consumeixen a Barcelona arriben majoritàriament de fora de la ciutat. L’impacte ecològic d’alimentar tots els barcelonins es tradueix en almenys 2,5 milions de tones de diòxid de carboni (CO₂), que surten de la producció, el processat, la fabricació dels envasos i la distribució dels productes.

Una sobrassada destil·lada del xarcuter de Mallorca Xesc Reina i les olives líquides de la marca Caviaroli, amb la col·laboració del cuiner Albert Adrià, són els productes més innovadors segons els Premis InnoFòrum, atorgats al Fòrum Gastronòmic de Barcelona, que té lloc al recinte Montjuïc de Fira de Barcelona fins demà dimecres, 20 d'octubre. En una altra categoria dels premis, el més original va ser per al paté rústic Gall del Penedès IGP de Mallart Artesans Xarcuters, i en la de millor packaging, el Vermut Xalar (fet amb vi blanc i mistela de garnatxa blanca) de l'empresa Coca i Fitó. El premi al producte més sostenible va ser per a les llaunes de cervesa d'Estrella Damm, que des de l'1 de desembre del 2020 es produeixen totalment amb anelles de cartró 100% biodegradable.

L'escudella és un dels plats documentats més antics d'Europa i, al segle XIV, els catalans en menjaven pràcticament cada dia. Era un plat interclassista, però amb algunes diferències: els que tenien menys recursos hi podien afegir algun menut, i els més adinerats carn abundant. Des del segle XIV fins a l'actualitat, l'alimentació i la producció alimentària han canviat, però l'escudella ha romàs inalterable: continuem fent bullir l'olla. És amb aquesta imatge, fogons i olles, que obre Alimentar Barcelona. Ciutat, proveïment i salut, el resultat d'un projecte de recerca de vuit anys que es pot veure al Museu d'Història de Barcelona (Muhba) a partir d'aquest divendres i fins a l'octubre de l'any que ve.

Barcelona és la capital mundial de l’alimentació sostenible, una titularitat que comporta impulsar una conscienciació en la població de “les implicacions socials i econòmiques de tot allò que passa des que els productes surten de la terra fins que arriben a taula”, afirma Lidón Martrat, coordinadora operativa del projecte Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible i Polítiques Alimentàries Urbanes. A la pràctica, la ciutat s’ha compromès a impulsar dietes saludables i sostenibles i també a generar més oportunitats econòmiques per als sectors que es dediquen a l’alimentació. A més, del 14 al 24 d’octubre se celebrarà una setmana temàtica, sota el títol Tothom a taula, per fomentar les dietes saludables. I entre el 19 i el 21 d’octubre Barcelona serà la seu del 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que debatrà sobre l’alimentació i l’emergència climàtica.

Quina relació hi ha entre les nostres tries alimentàries, la nostra salut i la del planeta?

L’agricultura regenerativa és el sistema de conreu de la terra que ha deixat fins i tot obsolet el concepte de sostenibilitat o agricultura ecològica, perquè els acaba englobant. Llibres com Arrelats a la terra, de Francesc Font (Tigre de Paper), o el documental Kiss the ground, de l’australià Darren J. Doherty, n’han divulgat els fonaments.