Per un vot. La final més renyida de la història del Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta ha acabat amb una victòria per a Bàrbara Mestanza per davant de Bernat Molina. "Esteu decidint el futur dels dramaturgs i algú de vosaltres els ha enfonsat -recordava amb simpatia la presentadora, la magistral Cristina Clemente, que recuperava per un dia les seves funcions de mestra de cerimònies a la Sala La Planeta de Girona-. I vosaltres, Bernat i Bàrbara, esteu lamentant no haver convidat la tieta pesada. Perquè el que queda als annals és qui va guanyar". Finalment, Mestanza en sortia victoriosa i això fa que -alerta- sigui el setè any consecutiu que guanya el torneig una dramaturga, després de Mar Monegal, Laura Gost, la mateixa Clemente, Laia Alsina, Marta Barceló i Clàudia Cedó. Abans l'havien guanyat Roger Peña, Jordi Oriol, David Plana i Jordi Galceran (en el que va ser el mític embrió d'El crèdit).

Hi ha una frase molt il·lustrativa que diu el director Sergi Belbel: "Els clàssics sembla que caminin". Un text clàssic té l'habilitat de guanyar nous significats a mesura que el món canvia, de manera que sempre és vigent, sempre està de moda. És la sensació que tenia Belbel quan traduïa Final de partida per a una nova posada en escena, que s'estrenarà aquest cap de setmana al festival Temporada Alta (dies 3 i 4) i a partir del 9 de març farà estada al Teatre Romea. Estàvem en ple confinament i aquells quatre personatges aïllats mentre a fora la civilització s'ha extingit s'assemblava força a la realitat. "Vaig traduir amb una atmosfera molt pròxima a la vivència dels personatges, va ser una coincidència que et fa descobrir el poder precursor del geni. És com si hagués tingut un atac de lucidesa", diu Belbel. Si el 1957 Beckett estava influït per la Segona Guerra Mundial i l'amenaça atòmica, sis dècades després semblava que hagués predit la pandèmia global i la crisi climàtica.

'Aucune idée'

El Canal TA

Aucune idée és el cinquè espectacle del creador suís Christopher Marthaler que es presenta al Temporada Alta. Una proposta allunyada, tant pel seu format com per les seves intencions, de les genials creacions d’aquest director teatral i músic a qui vam descobrir al Mercat de les Flors el 1993 amb un espectacle, Murx, que mostrava la cara menys amable de la reunificació d’Alemanya. Una proposta molt més propera a la de la seva última visita al Temporada Alta, el 2014, amb aquell íntim i minimalista King size. Aucune idée ha nascut de l’amistat de Marthaler amb l’actor i cantant líric Graham F. Valentine, a qui va conèixer de manera casual (Graham va trucar a la porta de la pensió que regentava la família Marthaler) i amb qui ha col·laborat moltes vegades.

]]>

Gardenia

Teatre Municipal de Girona. 6 de novembre

Fa deu anys, el tema de la transsexualitat no tenia tant predicament com ara, i va ser aleshores que els creadors belgues Alain Platel i Frank van Laecke van estrenar al Festival d’Avinyó i a Temporada Alta Gardenia, un espectacle protagonitzat per homes que volien ser dones als quals Platel va instal·lar en l'última funció de l’imaginari Cabaret Gardenia, evocació de la mítica Bodega Bohemia de Barcelona. El projecte va néixer a instàncies de qui a l’espectacle fa de mestre de cerimònies, l’actriu transsexual Vanessa van Durme, que havia vist la pel·lícula documental Yo soy así, rodada per Sonia Herman Dolz sobre la Bodega Bohemia quan ja havia abaixat la persiana i poc abans que s’enderroqués l’edifici del carrer Lancaster.

]]>

Bells & Spells

Teatre Municipal de Girona. 11 d'octubre

]]>