La Guerra Civil està tocant a la seva fi: Barcelona ha caigut, Catalunya ha sigut ocupada. Un jove arquitecte català, de família noble i conviccions monàrquiques, que feia feina a Alemanya quan va esclatar la guerra el juliol del 36 i que va tornar per combatre amb el bàndol dels sublevats contra la República, entra amb la tropa que dirigeix com a oficial a l’antic local del GATPAC per apoderar-se’n i requisar tot el que hi trobin. A finals del 36, el local l'havien confiscat les milícies revolucionàries, però tot el material que hi havia aleshores continua sent, tres anys més tard, allà mateix, intacte: revistes amb articles sobre arquitectura eivissenca i arquitectura racionalista, projectes de Josep Lluís Sert... El jove arquitecte català, que es diu José Antonio Coderch i de Sentmenat, queda meravellat pel que descobreix: una arquitectura diferent, nova, millor. Però també és una arquitectura que el seu bàndol, i les idees i la concepció del món per les quals ell s’ha passat tres anys fent la guerra, menyspreen i repudien, persegueixen i envien a l’exili.