El gerent del Museu Munch, Henrik Spangelo Svalheim, ha revelat en una visita a Barcelona que estan en contacte amb la Fundació Joan Miró per organitzar una exposició, encara que tenen "converses molt inicials". Sembla que l'exposició conjunta del Museu Munch i la Miró serà com una de les mostres que el museu noruec ha organitzat en els últims anys i que posa el seu artista en diàleg amb altres com Vincent van Gogh i el fotògraf nord-americà Robert Mapplethorpe. Precisament la Fundació Joan Miró també farà aquesta operació de diàleg i acollirà el 2023 una gran exposició de Picasso, simultàniament amb el Museu Picasso de Barcelona, una part de la qual viatjarà al Museu Picasso de París el 2024.

La donació que Edvard Munch va fer a la ciutat d'Oslo el 1940 va ser ingent, i al seu museu també s'hi poden veure altres col·leccions, com la de Rolf Stenersen, que va ser mecenes de Munch i que va donar unes 900 obres més. Es calcula que al llarg de la seva vida Munch va fer unes 40.000 obres d'art i que dos terços són al museu: prop de 1.200 pintures, 7.050 dibuixos i esbossos, 18.322 gravats i 14 escultures, sense comptar les fotografies ni uns 10.000 objectes personals, des de pinzells fins a mobles que al nou museu es poden veure en una reconstrucció amb projeccions de casa seva, que va ser enderrocada als anys 60. Per això el nou Museu Munch s’ha convertit un dels centres monogràfics d’un artista més gran del món .

Edvard Munch (1863-1944) deia d'ell mateix que el seu objectiu era "disseccionar les ànimes". Tractava els seus quadres com si fossin els seus "fills" i necessitava treballar i viure envoltat d'ells, sobretot al seu últim domicili, a Ekely. Ara, després de més d'una dècada des que es va iniciar el projecte, aquest divendres obre les portes la nova casa del llegat que va donar a Oslo l'any 1940, el flamant nou Museu Munch, obra dels arquitectes Juan Herreros i Jens Richter. Es tracta d'una imponent torre de formigó i acer ubicada a la península de Bjørvika, la mateixa que apareix a la pintura El crit.