El 17 de juny de 1527 van salpar cinc naus amb 600 homes de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) rumb al Nou Món. Deu anys després de l’inici d’aquella expedició, en van tornar tan sols quatre supervivents. Un d’ells era Álvar Núñez Cabeza de Vaca (1490-1559), que va poder escriure el relat d’aquell viatge de més d’una dècada: Naufragios. Va recórrer més de tres mil quilòmetres a peu o per la costa dels actuals estats de Florida, Alabama, Mississipi, Louisiana, Texas i els estats mexicans de Sinaloa, Chihuahua i Culiacán. Va ser una exploració tan deplorable i demencial que fins i tot hi va haver un episodi de canibalisme a l'illa que actualment es coneix com a Galveston (Texas).

"Ho sabem des del segon viatge de Cristòfor Colom, perquè hi ha milers i milers de referències documentades dels mateixos testimonis: les circumstàncies de la invasió d'Amèrica van ser terribles, es van utilitzar el terror i la violència extrema, però Espanya és un país acomplexat i es nega a acceptar-ho", diu l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Antonio Espino (Còrdova, 1966), que acaba de publicar La invasión de América. Una nueva lectura de la conquista hispana de América: una historia de violencia y destrucción (Arpa), revisió ampliada del llibre La conquista de América. Una revisión crítica que va publicar amb RBA el 2013.

Molt abans que Colom travessés l’Atlàntic i arribés a Amèrica, els vikings ja s’hi havien instal·lat. Se sap des de fa temps però ara es tenen proves científiques que permeten posar la data exacta: va ser l’any 1021. Així ho demostra un estudi que publica aquest dimecres la revista Nature i que ha liderat el Centre d’Investigació Isotòpica de la Universitat de Groningen, als Països Baixos.