La Transició espanyola a la democràcia narrada com un thriller trepidant amb epicentre en el cop del 23-F. Aquesta és la sensació que transmet Anatomía de un instante, la sèrie de quatre episodis dirigida per Alberto Rodríguez i produïda per Movistar+ que s’ha presentat al Festival de Sant Sebastià. Inspirada en el llibre homònim de Javier Cercas, la sèrie centra el protagonisme en tres personatges claus, els únics diputats que no es van ajupir al congrés el 23-F quan els militars van començar a disparar: el secretari general del Partit Comunista, Santiago Carrillo (Eduard Fernández); el president del govern, Adolfo Suárez (Álvaro Morte), i el general i vicepresident Manuel Gutiérrez Mellado (Manolo Solo), als quals estan dedicats els primers tres episodis; el quart relata el judici als militars colpistes.

Si una producció de Netflix inaugurava divendres el Festival de Sant Sebastià, aquest dissabte ha sigut Movistar+ qui presentava la primera gran pel·lícula espanyola de la competició, el thriller d’Alberto Rodríguez Los tigres. Ara per ara, les plataformes remenen les cireres de l’audiovisual, i això inclou els festivals. Los tigres és una bona pel·lícula, segurament la més rodona del seu director des de La isla mínima i, a diferència d’aquesta i de Modelo 77, no té ambicions històriques ni sociològiques i, per tant, és més sòlida en la construcció de la trama i els personatges. Els protagonistes són dos germans submarinistes de Huelva (Antonio de la Torre i Bárbara Lennie), fills i nets de submarinistes, que treballen fent reparacions o manteniment a plataformes i naus petrolieres, una mena de miners del mar que es juguen la vida cada dia per quatre duros.

Amb les brases encara enceses a l'independentisme per la retirada de l'escó al diputat de la CUP Pau Juvillà, la possible inhabilitació de la seva companya de files Eulàlia Reguant és una nova patata calenta per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La portaveu de la formació anticapitalista, que serà jutjada aquest dimarts i dimecres al Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox en la macrocausa de l'1-O i que s'enfronta a una pena de sis mesos de presó i inhabilitació per un delicte de desobediència greu, considera que el seu cas s'assembla més al del diputat de Podem al Congrés Alberto Rodríguez que no al de Juvillà.

Nou capítol sobre el cas que afecta el diputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez i que en els últims dies ha tensat el govern espanyol, el Congrés i el Tribunal Suprem. Un nou informe del secretari general de la cambra baixa, Carlos Gutiérrez, ha avalat la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, de retirar l'escó al parlamentari després que fos condemnat per haver donat una puntada de peu a un policia durant una manifestació el 2014. Tal com ha avançat El País i ha confirmat l'ARA, el lletrat assegura ara que Batet estava obligada a retirar-li l'acta en compliment de la sentència.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha caigut en una trampa. O ha picat l'ham. Per molt que Manuel Marchena sigui president de la sala segona del Tribunal Suprem, Batet havia de ser forta i disposar de la informació per saber que no havia de picar. Per què? Per què ningú li va exigir o ordenar retirar l'acta al diputat Alberto Rodríguez. Enlloc de la sentència del Tribunal Suprem diu que se l'hagi de privar de la seva condició de diputat.