T de Teatre és la companyia catalana més veterana només d’actrius (això no treu que incorporin actors en determinades propostes). Fa 35 anys que trepitgen escenaris, des d'aquells fantàstics Contes misògins, de Patricia Highsmith, amb els quals es van donar a conèixer. Tenen una llarga trajectòria (14 espectacles i prop de 3.000 funcions), a través de la qual han creat una peculiar manera de fer comèdia, escollint per a cada projecte un director i dramaturg diferent. Per a Avui no ploraré s'han posat a les mans d’un dels directors argentins més acreditats entre nosaltres, Nelson Valente, responsable d’espectacles com El loco y la camisa, Els gossos, Amnèsia i Los finales felices son para otros.

Va ser després de veure El loco y la camisa, l'obra insígnia de Nelson Valente (Buenos Aires, 1971), que les T de Teatre van decidir fitxar el dramaturg i director argentí per al pròxim espectacle. "Vam veure aquella obra i ens vam tornar boges. Totes compartíem la sensació que era un director que ens podia treure dels nostres llocs de confort, posar-nos en una coctelera i remenar-nos", explica l'actriu Mamen Duch. "Aquell text té uns diàlegs genials que ens van captivar. Les obres del Nelson són corals, però toquen temes propers, la gent s'hi pot identificar i té un humor que pot ser incòmode", afegeix Àgata Roca. Des de fa uns anys, les incursions de Valente a la cartellera catalana s'han fet cada vegada més intenses. La temporada passada va estrenar Amnèsia al Teatre Nacional i, el 2020, també va treballar amb una companyia catalana a Els gossos, entre altres muntatges. Per això tenia tot el sentit del món que la resposta de Valente a la petició de les T de Teatre fos afirmativa.

Després de trenta anys, T de Teatre segueix afrontant riscos. Lluny de repetir esquemes per assegurar el resultat, les T de Teatre fan honor al nom de la companyia buscant en cada nou espectacle alguna cosa especial que aporti el dramaturg o director amb qui decideixen col·laborar. A La dona fantasma és el dramaturg i director argentí Mariano Tenconi Blanco, que debuta entre nosaltres amb una obra escrita per a les quatre actrius de la companyia on es parla del misteri del teatre i de la vida.

Argentins

Mariano Tenconi és el tercer director i autor argentí que col·labora amb T de Teatre. Des que van aterrar amb Homes! a Buenos Aires a finals del segle XX, la relació amb el teixit teatral de la ciutat ha estat molt fluïda. El 2007 van comptar amb Javier Daulte per Com pot ser que t'estimi tant. El 2015 van enrolar Ciro Zorzoli per tirar endavant Premis i càstigs. I ara li arriba el torn a Mariano Tenconi. El va descobrir per a elles el seu productor, Daniel López-Orós. “Fa uns personatges femenins molt potents i té un món molt especial, amb humor i un rerefons tràgic”, indica Pérez. Duch deixa clar que “és una gran aportació perquè treballa d'una manera molt diferent i, alhora, molt igual: ens fa créixer com a actrius, com a companyia”. Pla assegura que la barreja d'humor i poesia és el que més els agrada.

]]>

Un noi jove que es passeja pràcticament en pilotes per l'escenari. Una dona que connecta amb els esperits mentre neteja els fogons. Dos germans sense vida fora de la casa familiar. Una tercera germana que volia triomfar a Hollywood i acaba regnant a pel·lícules de sèrie B. I una aspirant a actriu com a contrapunt de tot plegat. Aquests són els personatges, patètics i alhora entranyables, de La meravellosa família Hardwicke (Vanya and Sonia and Masha and Spike), l'obra del nord-americà Christopher Durang que inaugura la temporada del 50è aniversari de La Villarroel, on es podrà veure del 14 de setembre al 27 de novembre. Premiada amb el Tony a la millor obra el 2013, hi arriba en adaptació al català de Cristina Genebat, amb direcció de David Selvas i producció de T de Teatre, La Brutal i Bitò. I en el repartiment d'aquesta comèdia "àcida, intel·ligent i profunda", Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalda, Lide Uranga, Alejandro Bordanove i Paula Jornet. "Anem del riure al plor en zero coma", diu Selvas.

]]>

T de Teatre torna a l’escenari dels seus grans èxits amb una comèdia musical que des de la façana del teatre ens promet un còctel d’emocions. El tretzè espectacle de la companyia és, en tot cas, una ronda de xupitos que no ens cremarà la gola ni la consciència però sí que ens regalarà unes quantes rialles sobre els conflictes que generen les relacions de parella i altres comportaments humans. Un divertit entreteniment en el qual, al meu parer, no s’hi troben totes les virtuts que la crítica literària va atorgar al llibre d’Empar Moliner en el qual es basa (“turbulent, descarat i ple d’enginy”), però que indiscutiblement assoleix l’objectiu d’aquesta producció que ha unit Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal sota la direcció d’un David Selvas que domina el ritme de la notable posada en escena.

]]>