L’Àngel Casas era un crític musical de referència a l'època de la prehistòria de la Nova Cançó i del rock que importava Gay Mercader. La seva carrera va començar per la música, i la música el va reconsagrar, quan va dirigir la revista especialitzada Vibraciones i després amb el Musical Exprés a la televisió, que ja se’l va quedar a partir de les seves múltiples prestacions audiovisuals, amb aquell Àngel Casas Show que va batre rècords d’audiència demostrant que es podia arribar a un públic massiu sense prendre'l per imbècil.

“Passa, Toni, passa, i perdona que no m’aixequi”. 30 de juliol del 2021, Àngel Casas em rep a casa seva, a Sant Just Desvern. Ha acceptat que l’entrevisti per a l’ARA per explicar-me els problemes de salut que pateix i que l’han portat a l’amputació de les dues cames. Sobre la cadira de rodes, no dubta a desfermar el seu proverbial humor negre, que tot ho injecta, també els contes i novel·les que escriu des de ja fa anys i dels que m’ensenya, il·lusionat, les últimes novetats ja a punt de publicació. L’entrevista servirà perquè molts lectors tinguin notícia de l’estat de salut del periodista i li facin arribar confort i estimació per la seva fonda petjada periodística. Àngel Casas Show va ser molt important per a molta gent. Molts records, molta memòria televisiva, molt imaginari compartit. Uns mesos després de l’entrevista, TV3 li dedicarà un homenatge especial que serà un èxit d’audiència, la prova irrefutable de com l’audiència el recorda i l’estima.

La mort d'Àngel Casas aquesta matinada ha suposat la pèrdua d'una de les figures més icòniques i trencadores del món de la comunicació a Catalunya. Companys de professió i amics han lamentat la seva mort recordant la influència que va tenir en moltes generacions de periodistes i comunicadors. ."Se'n va un amic, un mentor, de qui vaig aprendre i a qui vaig admirar. Professionalment i personalment. On sigui, seguirà somrient. Bon vent, Àngel", deia avui Xavier Sardà a través de Twitter. Per la seva banda, Xavier Antich, president d'Òmnium, l'ha definit com "un gegant de la televisió" i una figura imprescindible per a "la divulgació de la força de la música i la cultura".

Àngel Casas està cansat de respondre com es troba, perquè insisteix i insisteix que es troba bé. "No tinc ganes de parlar de tot el que he passat, perquè de debò que estic bé, tinc gana i m'he pres la vida seriosament", ha afirmat aquest dilluns l'escriptor i periodista en la presentació del seu últim llibre, L'agonia de Bakunin (Univers, 2022), al Teatre Romea, en un acte organitzat per l'ARA i presentat pel periodista Antoni Bassas. Casas només ha fet una petita referència a l'infern que l'ha acompanyat els últims dos anys, en què ha estat sotmès a un trasplantament de ronyó i ha patit sis infarts i una calcifilaxi que va acabar amb l'amputació de les dues cames. "M'he convertit en especialista en culs. M'he passat tota la vida veient cares, però ara estic al nivell de les braguetes i els culs. I hi ha de tot, no es pensin", ha explicat, divertit, des de la cadira de rodes, mentre els espectadors esclataven a riure.

Àngel Casas ha aconseguit "sortir de l'infern" una vegada més. Una concatenació de problemes de salut el van obligar a entrar i sortir de l'hospital entre el gener del 2020 i l'estiu del 2021. Al trasplantament d'un ronyó s'hi van afegir sis infarts i una calcifilaxi que va acabar amb l'amputació de les dues cames del periodista i escriptor barceloní. "Pensava tenir una jubilació tranquil·la i els problemes van venir just després", diu des de casa seva, a Sant Just Desvern, amb un nou llibre acabat de sortir del forn, L'agonia de Bakunin (Univers, 2022). El presenta aquest dilluns al Teatre Romea (18.30 h) en un acte presentat per Antoni Bassas i en el qual Ferran Rañé i Montse Guallar en llegiran fragments. Al llibre, l'humor i la crítica social s'entrellacen amb una agilitat que Casas ja havia mostrat en llibres com Fred als peus (Quaderns Crema, 2002) i Carta d'una desassossegada (i altres relats) (Quaderns Crema, 2019). Just quan començava la promoció del nou recull de relats, l'autor va haver de tornar a ingressar a l'hospital.

Aquesta setmana a TV3 s’ha fet un gran homenatge a Àngel Casas. Dimarts a la nit, Sense ficció dedicat a la seva figura i un Àngel Casas Show especial per fer memòria d’aquell programa fundacional i fonamental de la televisió pública catalana. Veient l’especial, els que vam gaudir del Casas Show -així l’anomena ell sempre- en el seu moment i els que han descobert ara que aquest programa va existir ens vam fer cabal d’una nòmina impressionant de convidats, de figures internacionals de l’espectacle que van adornar, fecundar i engrandir aquella tele que estava naixent. Les estrelles de Hollywood i del cinema europeu passaven pel programa com si fos el més normal del món. Richard Gere, Alain Delon, Anthony Quinn, Joan Collins, Robert Mitchum, Anthony Perkins, Silvia Kristel, Roger Moore, Rock Hudson... Tots els actors del cinema espanyol i català, els músics de la Nova Cançó i de la chanson francesa, grups de pop i rock internacionals i un grapat de personatges acòlits de la premsa rosa. Tothom hi passava.

“No doneu per mort el català (encara)”. Aquest és el títol de la crònica amb què avui expliquem el debat que l’Ara va celebrar ahir a la Universitat de Barcelona.