"Un no-res / fórem, som, serem / encara, en flor: / la de no-res, la / Rosa de Ningú". Aquests versos de la tercera estrofa del poema Psalm contenen el títol del que és un dels llibres cabdals de Paul Celan, Die Niemandsrose (1963). La versió catalana de La Rosa de Ningú, publicada ara, en edició bilingüe, en traducció i comentaris a cura d’Arnau Pons, per LaBreu Edicions, ens permet poder llegir i conèixer en profunditat un dels llibres imprescindibles de la poesia alemanya i universal del segle XX.

Amb aquestes mans (Edicions Poncianes) recull escrits del traductor Arnau Pons sobre autors catalans contemporanis publicats entre el 2004 i el 2016 (només un s’escapa i es data el 1992) en diferents revistes, catàlegs i publicacions. Emmarcat per la complicitat d’un pròleg de Blanca Llum Vidal i un epíleg de Marçal Font, la diversa procedència no impedeix la unitat del volum gràcies a una ploma crítica i culta, a algunes idees recurrents i a genealogies essencials dins del pensament de l’autor. Però, sobretot, se’ns apareix com una mena de guia de lectura, d’anotacions intransferibles i originals d’un lector amb un bagatge impressionant.