Quan, fa pràcticament una dècada, Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va publicar Haru (Catedral, 2016), va aconseguir fer realitat dos dels seus somnis: "Arribar a explicar una vida sencera", la d'una noia japonesa que començava un llarg camí d'aprenentatges estudiant tir amb arc, i, tant o més important, "desaparèixer en el text". Des de llavors, Company no ha signat cap més novel·la ni llibre de relats amb el seu nom: a més de La planta carnívora (Proa, 2021) i Penediments (Navona, 2023), tots dos escrits per Andrea Mayo, ha anat aprofundint en l'univers de Haru a través de diversos llibres: "Magókoro (Catedral, 2019) és la carta que un dia escriu el pare de Haru a la seva filla i que a la primera novel·la no havíem llegit, Ja no necessito ser real (Univers, 2020) explica una volta al món narrada per la Haru i Teoria de la resta (Comanegra, 2022) reflexiona al voltant de l'existència com un camí cap a la reconciliació", explica des de Casa Abacus amb una nova aportació a la galàxia de la protagonista acabada de sortir del forn.

A primer cop d'ull sembla que Flavia Company (Buenos Aires, 1963) aparegui al carrer Petritxol tota sola. No és ben bé així: ja fa anys que l'escriptora arrossega dins seu diversos heterònims, entre els quals hi ha –de moment– la Haru, el seu pare Osamu i Andrea Mayo. És aquesta última qui signa Penediments, "llibre inquietant i incendiari" que publica Navona.

Des que va debutar en castellà el 1988 amb 'Querida Nélida' (Montesinos) i el 1993 en català amb els contes de 'Viatges subterranis' (El Mèdol), els llibres de Flavia Company (Buenos Aires, 1963) han anat apareixent amb regularitat, dividits entre novel·les, reculls de narracions, poesia i literatura infantil. Traduïda a França, Holanda, el Brasil, Polònia, Alemanya, Portugal, Itàlia i els Estats Units, Company parla amb entusiasme del seu últim projecte, el més extens i un dels més ambiciosos que ha escrit fins ara, 'Haru', que publica en català i castellà a Catedral.