Quan era un marrec, Andrés Jiménez passava les hores fullejant els tebeos i els còmics que el seu avi venia en un quiosc de Carmona (Sevilla). L’única premissa era no obrir-los gaire perquè semblessin nous i es poguessin vendre sense problemes. Aquella passió per les il·lustracions no va desaparèixer mai i uns anys després es va llançar a realitzar les seves pròpies creacions.

Andrés Jiménez és un exjugador de bàsquet humil. Ni tan sols recorda on té guardada la medalla de plata dels Jocs Olímpics aconseguida a Los Angeles 1984. Però el sevillà va ser un dels grans protagonistes dels mítics duels del Barça contra l’Olímpia de Milà de fa unes dècades. “Els anys 80 signifiquen l'època daurada. La paraula orgull em ve al cap quan repassem aquella trajectòria. Tinc la sensació que vaig fer una feina molt honesta i crec que va servir d'alguna cosa. Vaig posar el meu granet de sorra perquè el bàsquet creixés i esdevingués l'esport que és ara. Recordo partits en què la cua d'aficionats feia dues voltes al pavelló per intentar entrar”, diu a l’ARA.