Amb Feijóo a última hora de la jornada, però sense Mazón. Amb moltes referències a l'apagada elèctrica, però amb escassíssims recordatoris a la DANA. Cap en el discurs del president dels conservadors espanyols, Alberto Núñez Feijóo, que va preferir atacar Pedro Sánchez per la crisi energètica. Aquest és el balanç de la primera jornada del congrés del PP europeu que s'ha celebrat aquest dimarts a València just el dia que es compleixen sis mesos de les inundacions que el 29 d'octubre passat van causar 228 morts només al País Valencià.

Durant molt de temps l’independentisme va mirar a Europa buscant suport a la seva causa i ara es troba que és el PP el que juga al tauler de Brussel·les per torpedinar l’amnistia. L'últim episodi ha estat l’aprovació per part del Parlament Europeu d’una declaració en què es demana investigar les ingerències russes a Europa, i en concret la vinculació amb l’independentisme català.

A les seves files hi ha hagut cognoms tan importants per a la política europea com Van Rompuy, Sarkozy o Juncker. Si encara ens remuntem més enrere, els pares fundadors de la Unió Europea com Schuman o Adenauer també pertanyien a la família conservadora, a la tradicionalment anomenada democràcia cristiana. Però durant l'última dècada el cognom més important de la família ha sigut Merkel. I ara que la cancellera marxa, el Partit Popular Europeu es queda sense la brúixola que ha marcat el seu rumb polític, sense un clar successor que actuï com a aposta de futur i, sobretot, amb el motor polític i econòmic de la UE, Alemanya, sota el control d'una nova coalició liderada per un partit socialdemòcrata que reivindica el seu moment postpandèmia.