Donald Trump no ha trigat gens a deixar clar què significa a la pràctica “Amèrica primer”, la idea dominant que va impulsar la seva campanya electoral. Fins ara significa una congelació de 90 dies de la majoria de la despesa en ajuda exterior, així com la retirada dels Estats Units de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Acord de París per afrontar el canvi climàtic.

L'objectiu que el primer ministre britànic, Boris Johnson, tenia al cap a l’hora de fer balanç de la cimera del canvi climàtic de Glasgow quan tanqui el 12 de novembre era poder dir que l'Acord de París seguia viu. És a dir, que la humanitat encara pot evitar el desastre i que l'escalfament global del planeta a l'arribar el final d'aquest segle no superarà els 1,5 graus centígrads o, en el pitjor dels casos, els 2, límit màxim que marcava el pacte signat l'any 2015 a la capital francesa. I aquest dijous la COP26 s'ha acostat una mica més a aquesta meta diplomàtica gràcies a la intervenció de Fatih Birol, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (IEA, en les sigles en anglès). Però n'hi ha hagut una de freda i una de calenta, i totes dues a la mateixa trobada.