El paper de paret daurat és gairebé tan estrident com el reggaeton que sona, prou fort perquè les converses hagin de ser a curta distància. A la sala de l’entrada, emmarcada per una barra llarga, hi ha una vintena de noies d’entre vint i trenta-i-pocs anys, totes amb talons i poca roba, ajustada i llampant. La meitat mira el mòbil amb una cara d’avorriment que el maquillatge no dissimula. Una juga al Candy Crush; dues més, assegudes en tamborets, parlen entre elles, i les altres ho fan amb la mitja dotzena de clients. És un dijous tranquil, al club del carrer Casanova de Barcelona, però la quantitat de taxis aparcats a fora fa pensar que hi ha més homes al local, a les sales privades i a les habitacions amb jacuzzi.