El govern espanyol fa un pas més en la promesa feta arran de l'esclat del cas Santos Cerdán per tallar de soca-rel la corrupció a les institucions i les empreses. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda en primera volta (per tant, tot just comença el tràmit) a l'avantprojecte de llei orgànica d'integritat pública que, entre altres coses, endureix el control sobre les donacions als partits polítics, però també la pena d'inhabilitació i prohibició a participar en la contractació pública a les empreses que s'han vist implicades en un cas de corrupció. A més de partits i empreses, el focus també es posa en l'administració pública.

Un mes després de sortir de la presó de la Santé, l'expresident francès Nicolas Sarkozy ha publicat a França un llibre per explicar la seva experiència penitenciària, Le journal d'un prisonnier [El diari d'un pres]. Són 200 pàgines en què Sarkozy passa comptes amb els líders polítics francesos i parla del seu pas per la presó, que només va durar 19 dies i va estar farcit de privilegis. "Havia pujat, un per un, els graons de la vida social al llarg de la meva existència. Acabava de baixar d’un sol cop deu pisos", escriu del seu ingrés a la Santé, la presó situada al 14è districte de París.

Toc d'atenció del Consell d'Europa. L'últim informe del Grup d'Estats contra la Corrupció (Greco) constata que Espanya continua incomplint —totalment o parcialment— les 19 recomanacions per lluitar contra la corrupció que li va plantejar el 2019. Ara bé, l'òrgan anticorrupció reconeix algun avenç, tot i que lamenta que no s'hagin acabat de materialitzar. En concret, s'estableix un incompliment parcial en 16 de les 19 recomanacions i total en les tres restants. L'any 2023, les mesures que encara no havien estat encarades pel govern espanyol eren sis.

Al PP no volen que el cas Montoro esquitxi l'actual cúpula del partit liderada per Alberto Núñez Feijóo i intenten fer un tallafoc per evitar quedar sota la seva ombra, i de retruc la de la corrupció, sobretot ara que el seu lema era el de "màfia o democràcia" contra l'executiu de Pedro Sánchez. D'entrada, els populars ho fan des del lament respecte a qui va ser un dels ministres més importants en l'època de Mariano Rajoy: "És preocupant", ha afirmat la portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Esther Muñoz, en roda de premsa aquest dilluns al matí. Però també ho fan deixant el cas com una cosa del passat, de manera que qui s'hagi de pronunciar no és l'actual cúpula, sinó els tribunals, però sobretot el mateix Cristóbal Montoro: "Qui ha de donar explicacions de tot això és Montoro", ha indicat Muñoz.

Hi ha sacrificis que el primer ministre britànic, Keir Starmer, no està disposat a fer. Encara que sigui a costa de la seva imatge pública d'home honest i seguidor de la llei, com a bon ex fiscal general de la Corona que és. Per exemple, renunciar a assistir en directe a un partit de l'Arsenal, el seu equip. Des de les eleccions del 2019 ha acceptat més d'una vintena de passis VIP per veure els Gunners, tant a l'Emirates Stadium com en alguns desplaçaments, per un valor de 19.340 lliures (22.880 euros). En total, el valor dels regals que ha rebut en els darrers quatre anys i mig ascendeix a 100.000 lliures (118.000 euros). S'hi inclou de tot: concerts, roba, ulleres, allotjaments. És el líder laborista que més prebendes ha acceptat mai.

La destitució del ministre de Defensa d'Ucraïna arran d'una sèrie d'informacions de corrupteles i mala gestió financera al seu departament posa de manifest un repte fonamental per al lideratge del president Volodímir Zelenski en temps de guerra: eliminar la corrupció generalitzada a Ucraïna durant molts anys. La corrupció pública va ser un tema tabú durant el primer any de la guerra, en què els ucraïnesos van fer pinya al voltant del govern en una lluita per la supervivència nacional. Però l'anunci de Zelenski aquest diumenge de la substitució d'Oleksí Réznikov ha situat la qüestió al nivell més alt de la política ucraïnesa.

"El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament". La frase pertany a l'historiador catòlic britànic John Americh Edward Dalberg-Acton, que la va encunyar el 1887 en el context de la discussió al Concili Vaticà I sobre el dogma d'infal·libilitat del Papa. És aplicable a molts entorns, el polític també. Inclòs al considerat com a sistema bressol de la democràcia. És a dir, el Parlament de Westminster.