Ser una ciutat insatisfeta té, segons el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, certs avantatges. "Barcelona és una ciutat insatisfeta, i això té una part positiva. No ha tingut ningú que la protegís ni l'empenyés, i això ha fet que sigui una ciutat feta a si mateixa que ha aprofitat les oportunitats, s'ha convertit en una ciutat-laboratori, que experimenta, oberta al que és nou, perquè necessita estar a l'avantguarda del món", ha assegurat Martí durant el debat que ha organitzat aquest divendres al migdia la Fundació Barcelona a l'Ateneu Barcelonès, i que ha moderat la directora de l'ARA, Esther Vera. "No n'hi ha prou sent laboratori, també ha de promocionar allò que surt del laboratori, servir de plataforma", assegurava Xavier Bru de Sala, patró de la Fundació Barcelona.

El panorama no és gaire optimista, però s'estan fent esforços per revertir la situació. Aquest dimecres el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha fet públic un informe de prop de 300 pàgines que radiografia el sector cultural a Catalunya entre el 2008 i el 2019. En aquesta fotografia prepandèmica queda força clar que encara s'arrosseguen les conseqüències de la crisi de finançament del 2008: no s'han resolt mancances endèmiques relatives al finançament i a les condicions de treball.

“Reactivar, recuperar, transformar i ajudar a donar tantes oportunitats com sigui possible al sector cultural”. Aquests són els objectius que aquest dilluns ha desgranat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, davant la comissió de Cultura del Parlament. Garriga ha explicat els pressupostos del seu departament, que ja s’havien fet públics el 9 de novembre passat: la Generalitat de Catalunya per a l'any 2022 preveu incrementar un 28,3% (82,5 milions) la inversió en cultura respecte als pressupostos del 2020, els últims que es van aprovar. En concret, el pressupost és de 389,4 milions d’euros, cosa que representa un 1,3% dins del global de la Generalitat.