Estimat Pau, enguany no gaudirem del teu Jisàs de Netzerit, els pastorets musicals contemporanis que, amb la creativa complicitat del grup De Mortimers, s’anaven renovant segons les notícies, la modernitat i l'enginy. Us els vau inventar els dos inventors del rock català, tu i el teu amic de l’ànima Toti Soler, amb qui vas perpetrar el Dioptria que ha entrat a la història de la bellesa. Sou els pares del roc sense k autèntic, que no és el de cantar músiques angleses en català, sinó músiques catalanes en la seva pròpia llengua. Veniu de la tradició des dels ancestres: tu, Pau, net de Carles Riba, Clementina Arderiu i Pau Romeva, i en Toti, net d’Alexandre Galí. La Bernat Metge, la Mancomunitat i el Parlament de la República, com podíeu fer rock and roll sense que us hi afloressin el Cançoner Popular de L’Avenç, els Cors de Clavé i les caramelles?!

El primer cop que vaig entrevistar Teresa Pàmies va ser per a Treball, l’òrgan del PSUC. M’admirava com Gregorio López Raimundo, secretari general del partit en crida i cerca i amb DNI fals, i Teresa Pàmies, novel·lista reconsagrada, mantenien una bellíssima relació d’anys de complicacions legals i logístiques, que ella va retratar amb la seva traça de gran escriptora al llibre Amor clandestí, un d’aquells textos que romanen incòlumes amb el pas dels anys, com la cançó de Raimon que evoca la clandestinitat a partir d’un episodi amb López Raimundo: “Alerta vius, jo sé que si caiguesses, / tants anys, molts anys, massa anys et demanaven”. 

El franquisme va convertir el català en delicte. Els arxius de la policia anaven plens d’atestats i multes contra l’ús de la “maltractada llengua” que denunciava Raimon. A Salvador Espriu, un dels cimalls de l’idioma, li obrien la correspondència, el seguien als actes públics on parlava i sempre consignaven amb despit que “hablan en catalán”. Fins i tot Adolfo Suárez, primer president d’Espanya elegit democràticament, es va fotre de les possibilitats del català com a idioma científic. I va arribar Aina Moll.

El març del 1986, la pastisseria Foix feia cent anys i jo entrevistava J.V. Foix a casa seva, al carrer Setantí de Sarrià, molt a prop de l’establiment. I quina ocurrència més desafortunada va ser preguntar-li si feia millor la nata o els versos. “Jo de la pastisseria no en parlo, sempre he separat la indústria de la literatura”. Començàvem malament.

La Feliu tenia una placa del metro de Sants a casa, però el primer que veies en entrar-hi era el piano Chassaigne-Frères, joia de les escuderies verticals: on hi ha un piano, mana el piano, es cruspeix el camp visual. Era molt important per a ella, el tocava molt bé, amb escola i inspiració, feia dits amb els estudis de mecanisme de Czerny i brodava les cançons tradicionals catalanes, però també el tocava perquè era una eina de treball. Núria Feliu feia les cançons al piano abans de cantar-les, buscava posar la veu dins de l’harmonia i ajustar sempre l’afinació: no hauria suportat cantar desafinada... Ni pujar a l’escenari feta un nyap: “El vestuari que he portat sempre ha causat sensació. Jo, a dalt de l’escenari, no hi he sortit mai amb xiruques. Per què haig d’anar com un llardó?”. Tenia molta gràcia: paradigma del símil del llardó.

Hivern de 1990, sortint del restaurant turc Kervansaray de Viena, veig Leonard Bernstein sol en una taula apartada. Surto, camino però torno enrere i l’abordo amb mil disculpes. No sé què dir, perquè no era qüestió de demanar-li una entrevista, quan feia sis anys, quan va dirigir al Palau, només havia concedit una roda de premsa. “Buenas tardes, maestro, que placer poder saludarle ”, i ell ja va seguir: “¿Español? ”. “De Barcelona...” I va arrencar: “Siéntese ”. Parlava spanglish gràcies a la seva dona, l’actriu Felicia Montealegre, nascuda a Costa Rica, nacionalitzada xilena.

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) va ser un dels nostres millors periodistes i un novel·lista excepcional, un dels cims de la literatura del segle XX. Va néixer i va morir com si fos el seu principal personatge de ficció, el detectiu Pepe Carvalho: els paisatges de la seva infantesa al Barri Xino i el Raval, i el Bangkok on es desenvolupava una de les històries de la sèrie.

Pete Seeger i el seu amic Woody Guthrie van recórrer els Estats Units recollint tonades populars de totes les nacions i cultures i són considerats els pares del folk-song. Seeger va morir a 94 anys, el gener del 2014, després de rebre tots els homenatges que es mereixia, entre els quals l’imprescindible doble CD i DVD de Bruce Springsteen (2006) dedicat a les seves cançons i amb el títol del seu himne: We shall overcome. The Seeger sessions.

L’ any del Senyor de 1972, Maria Schneider i jo fèiem vint anys. Ella amb el paper de la seva vida a L’últim tango a París i jo debutant a la clandestinitat antifranquista a Barcelona. Tan aviat com es va estrenar la pel·lícula, les escabroses escenes de sexe, prohibides aquí, van propiciar un turisme no precisament cinèfil a Perpinyà. Només els tres primers mesos de 1973 –el film s’havia estrenat el 15 de desembre– els autobusos xàrter van vendre setanta-cinc mil viatges amb entrada al cine, al respectable preu de quatre-centes cinquanta peles. Vázquez Montalbán va escriure: “Media España se iba a Perpiñán a ver el culo a Marlon Brando”. “Lo verde empieza en los Pirineos” era la visió carpetovetònica del fenomen. La Trinca cantava L’últim tango a Manresa per als annals de la sodomització lubrificada amb mantega.

Considerat un dels millors enregistraments de la història universal, La Fusa deu molta música a Mike Ribas. L’estiu de 1970 i l’hivern de 1971, després dels memorables recitals al cèlebre cafè cantant itinerant, aleshores a Buenos Aires, el productor Alfredo Radoszynski traginava a l’estudi clients que havien assistit al directe i mirava de reproduir-ne l’ambient i, sobretot, el feedback amb els artistes: Vinicius de Moraes, Toquinho, Maria Creuza (primera edició) i Maria Bethânia (segona), i allà es trobaven amb el director musical del segell Trova, que posava en solfa les intuïcions i tocava el piano. Ell, Mike Ribas, peça fonamental d’aquella meravella a qui el meravellós Vinicius va agrair oralment a l’enregistrament i per escrit a la caràtula “la seva col·laboració fraterna”.

Oriol Regàs argumentava que va propiciar el final del “què diran” quan es va inventar Bocaccio, una barreja de bar de copes i discoteca que va aconseguir reunir intel·lectuals d’esquerres que havien heretat dels intel·lectuals catòlics una moral que prohibia beure, ballar i la poca llum. La policia franquista tenia fitxat el Bocaccio més per la part que li tocava de l’herència del cràpula autor del Decameró, que era a l’índex de llibres prohibits, que no perquè la seva foscúria amagués nocturnitats més perilloses de la lluita antifranquista. “La oscuridad del local propicia la lascívia ”.

Al Gato Pérez li agradava el JB, un whisky cantellut. Quan estava amb ell, em sumava a la societat destil·lada Justerini i Brooks. Una nit dels primers anys del Zeleste, el mític bar musical del carrer Argenteria, estàvem en una taula tots quatre i hi havia algú més que no recordo. El Gato em diu: “Nen, anem al lavabo que t’he de dir una cosa”. Mentre deixàvem anar el llegat renal dels senyors esmentats, em va dir: “Em passo a la rumba”.

“Si le dices que quieres entrevistarlo, te mandará a la mierda ”. Em va avisar Paco Ibáñez mentre pujàvem amb l’ascensor que ens portaria a l’àtic lluminós de Jorge Oteiza, a Zarautz. En Paco va fer les presentacions i quan Oteiza va amollar “¿Y éste, qué quiere? ”, li vaig respondre “Hacerle una entrevista ”. “¡Venga, primera pregunta! ” Guió trastocat i una entrevista rodona com les seves esferes, que es va publicar al dominical de La Vanguardia el 23 de febrer del 1992, amb unes fotos excel·lents del gran Alguersuari. Vam començar a tractar-nos i cada cop que l’anava a veure em convidava a l’asador Zubi Ondo. Sempre el mateix menú: percebes amb poca sal i el clàssic besuc a l’estil d’Orio, el seu poble.

Ovidi Montllor va acceptar generosament les meves disculpes. L’estiu del 1975 jo debutava amb molt mal peu en el periodisme musical amb una crítica injusta i desafortunada a ell, la Maria del Mar Bonet i en Lluís Llach. Em va citar a casa seva, Coll del Portell 57, em va convidar a dinar al bar del costat, uns baixos per sota del nivell de terra, em va donar l’absolució i vam prosseguir una relació de subsols com el d’aquella cavorca d’estofat socarrimat: les clandestinitats de la lluita contra la dictadura.

Si Sara Montiel tenia una càmera al davant, mirava a l’objectiu encara que mantingués una conversa amb el que tenia al costat. Quan la vaig entrevistar per a l’Avui, el 1986, em va fer esperar cinquanta minuts perquè havia citat la perruquera i la maquilladora per a les fotos: un fet d’annals del periodisme escrit que ni m’havia trobat mai ni m’hi tornaria a trobar. Va ser, però, una agradable estona de fer background amb el seu marit, en Pep Tous, conegut de quan havia estat propietari i director del diari mallorquí Última Hora. Fins que la Sarita convertida en Saritíssima va fer l’entrada triomfal a la sala amb vistes a la Diagonal d’en Sert, La Caixa; d’en Mitjans, can Barça; i un parell de Tàpies penjats a la paret: “M’agrada molt el que vol dir l’Antoni, tinc deu quadres seus i en tindria més si no fos tan car”. He, he.

Feia poc que Maria-Mercè Marçal havia publicat La germana, l’estrangera, un llibre potent amb un capítol potent sobre “la primera relació amb la meva filla”. Érem al febrer de 1986 i la vaig entrevistar al diari Avui. El diàleg va començar a l’Institut Boscà, on donava classes de literatura catalana, i va seguir amb un dinar a Casa Leopoldo. Encabat, li vaig fer jo mateix les fotos, una de les quals al peu de la placa que recorda on els pistolers de la patronal van assassinar el Noi del Sucre, allà al costat. I va recitar aquell poema seu de brevetat inversament proporcional al seu contingut emocional: “A vuit de març prenc camí / amb ulls mossegats de pena / ai, Seguí, / pel carrer de la cadena. // Cants i llops, les dents serrades! / Traïdors, les mans lligades! / Que surto per maleir / i la ira s’acarena ai, Seguí, / pel carrer de la cadena”.

I gnoro si al pretensiós llibre de sessions del Parlament espanyol hi consta la paraula “mierda ”. Però si hi consta, l’autor de la cita és José Antonio Labordeta, que hi va enviar la bancada del PP un memorable 5 de març de 2003. Una anècdota que, tot i formatejada amb la lletra gruixuda del renec i el titular, no és res al costat de la seva fecunda trajectòria creativa.

El 10 de març de 1982, François Jacob va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. El dia abans, la progressia acadèmica havia commemorat la Caputxinada, que era el precedent català del Maig Francès en què aquell premi Nobel de medicina havia revalorat les seves conviccions humanistes, que va portar fins a les últimes conseqüències lluitant contra els nazis als camps de batalla nord-africans i al seu propi país després de desembarcar a Utah Beach el dia D. Voluntari a les Forces Franceses Lliures, ferit de guerra i distingit amb la màxima condecoració de la Legió d’Honor.

Mirava com Günter Grass agafava la copa de vidre maldestrament. Compartíem uns canapès certament deliciosos i no em sabia avenir de com aquell personatge, tan cultivat i bon gurmet, literàriament acreditat per un llibre titulat El turbot, cometia aquella malifeta de lesa enologia. Però jo anava per feina i d’aquella conversa n’havia de treure una contribució de país amb un titular periodístic, en aquest cas no com a informador sinó com a fabricant de missatges pel meu càrrec de director de comunicació de l’Institut Ramon Llull. Érem a la Fira de Frankfurt de 2007, en la qual Catalunya era la convidada d’honor.

El primer que hom constatava al trobar-se amb Salvador Espriu era la seva puntualitat de precisió cronomètrica, i el segon, l’exquisida educació, una polidesa que avui, si no ets anglès, consideraries tronada, com ara tractar de vostè i de senyor un xicot que debutava al periodisme: “Em sap greu, senyor Batista, he arribat un minut i mig tard”. Descoberts aquests dos trets, et trobaves aquella exquisida polidesa de la burgesia catalana mentre estava registrant una marca. Es llevava a les sis, dedicava prop de dues hores al ritual de la toaleta i competia contra ell mateix en austeritat de vestits, formes i colors, per tal que no destaqués res en la perfectíssima -li agradaven els superlatius- grisor elegant “del senyor de les ombres”, el Lord of the Shadow amb què va titular el primer recull de poemes traduïts a l’anglès en una edició d’Oxford de 1975. “Oh, how weary I am of my / Cowardly, old and uncivilized land! ”...