Quaranta-cinc segons terribles de filmació de càmeres de televisió, i l'amplificació que van tenir a les xarxes socials, poden haver acabat amb les expectatives electorals de qui encara és el primer ministre (taoiseach, nom oficial en gaèlic) de la República d'Irlanda, Simon Harris, líder del partit de centredreta Fine Gael (FG).

Picabaralla diplomàtica entre Dublín i Londres a propòsit de la llei de deportació de migrants a Ruanda, aprovada la setmana passada pel Parlament britànic. El govern de la república acusa Downing Street que la nova legislació ha disparat el nombre de refugiats que arriben a Irlanda i, en conseqüència, pretén retornar-los al Regne Unit.

El primer ministre de la República d'Irlanda, Leo Varadkar, ha dimitit aquest dimecres per sorpresa, i ha abandonat també el lideratge del seu partit, el Fine Gael, que comandava des del juny del 2017. El taoiseach, de 45 anys, posi fi així a la segona etapa al davant de l'executiu (2017-2020 i 2022-2024). L'anunci arriba al cap d'un parell de setmanes després que el 8 de març el govern de coalició que formen l'esmentat Fine Gael, el Fianna Fáil i els Verds perdés un referèndum per canviar el que Varadkar havia anomenat "un llenguatge passat de moda i sexista" de la Constitució.

¿És possible traçar en el recent viatge a Irlanda del president dels Estats Units, Joe Biden, alguns dels grans beneficis i maldecaps futurs de l'economia de la república? ¿Ha caigut Irlanda en recessió, la més dura i sobtada de la Unió Europea, durant el primer trimestre del 2023? ¿Hi ha cap relació entre la dependència de les grans multinacionals nord-americanes –tecnològiques i farmacèutiques– i la davallada que l'oficina central d'estadística del país ha registrat?

El 6 de desembre del 1921 es va signar a Londres el Tractat Anglo-irlandès, que va posar fi oficialment al que al sud de l'illa se'n va dir Guerra de la Independència d'Irlanda (1919-1921). El primer ministre britànic, David Lloyd George, d'una banda, i Michael Collins, cap del govern provisional de l'anomenat Estat Lliure Irlandès, i Arthur Griffith, un dels fundadors del Sinn Féin, de l'altra, van oficialitzar-ne la partició, admesa pel Parlament de Westminster l'any anterior amb una llei que entraria en vigor el maig del 1921.