La balada és un gènere musical i líric propi de la cultura popular dels EUA que narra històries d'amor i pèrdua, d'assassinats i traïció. Les balades les canta gent senzilla, tenen una natura coral i conjuguen la vida aparentment plàcida amb la irrupció de la mort i la tragèdia. A Balada de Holt, de Kent Haruf (1943-2014), hi trobem tot això. Com una Odissea invertida, Jack Burdette, un vell i popular veí, exestrella del futbol d'institut (“havíem après a esperar coses insòlites d'ell”), torna un bon dia al poble del qual havia fugit anys enrere després d'haver perpetrat una traïció col·lectiva. Aquest odiat Ulisses sí que és reconegut –és apallissat i engarjolat— quan torna a Holt, la seva Ítaca, on encara viu qui va ser la seva Penèlope. Ara, però, Jessie és la parella de la veu que ens narra la història, Pat Arbuckle, propietari del diari local.

A l'anciana Edith Goodnough l'han detinguda –i ingressada a l'hospital– per haver mort son germà. En va ple tot Holt, vila imaginària de la plana de Colorado on Kent Haruf (1943-2014) situa tota la seva novel·lística, i també aquesta seva primera obra, El vincle més fort, ara recuperada per Periscopi. Un narrador intern, Sanders Roscoe, un veí que en el primer capítol foragita irat un periodista del Denver Post que volia tafanejar en les vides dels Goodnough, ens interpel·la i ens convida, en canvi, a seure en silenci davant seu, un diumenge a la tarda, amb un cafè a les mans, mentre ell parla i el vent de la plana de Colorado bat els matolls i els turons de sorra. “Escolta”, ens diu, i comença una narració de la saga dels Goodnough en primera persona, nerviüda i de lèxic acolorit, amb un narrador testimoni que a vegades és protagonista, perquè el pare de Sanders i ell mateix van ser més que amics dels Goodnough al llarg de la seva miserable història.