Pals del bosc, petxines de la platja, una goma de cabell trobada al pati de l’escola o una capseta curiosa de casa l’àvia. Objectes diversos capten l’atenció dels infants ja sigui per la forma o el color. La troballa, a més, els desperta un seguit d’emocions lligades al moment; per això volen quedar-se’ls. Segons la psicòloga, Anna Masnou, podria resumir-se en el fet “s’ho han passat tan bé que s’emporten una part de l’experiència amb ells. Hi ha una intenció emocional. No volen desvincular-se del lloc”. Però no sempre es podran endur tot tipus de coses, i pot ser que apareguin les habituals enrabiades i, en conseqüència, els dubtes sobre com gestionar la situació de la millor manera possible.

Cada any el meu marit i jo ens proposem un repte nadalenc: trobar un regal en una botiga de segona mà, alguna cosa encantadora que reflecteixi la nostra estètica o les nostres obsessions individuals. Aquesta tradició ha portat a casa nostra alguns dels nostres objectes preferits. Exemples? Un pòster original de 2001: una odissea de l'espai que tenim penjat a la paret del dormitori. Al darrere diu que va ser fet en una botiga de marcs de l'avinguda Telegraph de Berkeley, Califòrnia, fa molts anys. No és només un objecte de col·lecció, també ens parla d'una pel·lícula que vam veure junts en format ultragran a l'Acadèmia de Música de Brooklyn, abans de tenir fills. El meu marit vivia a la zona de la badia de San Francisco, ens vam conèixer a Nova York i ara vivim en família a Vermont, on ens ha acompanyat el pòster. Tenim la sensació que és part de la nostra història.