Suècia és un dels estats que més reticències ha mostrat per acceptar l'oficialitat del català a la Unió Europea, esgrimint dubtes sobre la necessitat d'introduir "llengües minoritàries" –encara que el català tingui més parlants que el suec– i sobre el cost de les traduccions. Les traves sueques i dels altres estats anomenats frugals –com Finlàndia, els Països Baixos o Dinamarca, sempre preocupats per la despesa pública a la UE– són habituals quan es proposen noves mesures a la Unió. La qüestió és que, en el cas suec, provenen d'un país que està en fals respecte a un punt essencial de la integració europea: la moneda.

El president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre italià, Mario Draghi, han signat aquest divendres al matí un acord bilateral que tots dos han qualificat d'"històric". El Tractat del Quirinal, que adopya el nom del palau on s'ha fet la signatura, la residència presidencial italiana, pretén estrènyer la cooperació entre els dos països i podria ser la primera pedra d’un eix del sud capaç de robar pes polític a Berlín. Els dos mandataris han defensat, durant la signatura del text, l'objectiu principal de "defensar la sobirania d'Europa".