El 1605, el pintor Annibale Carracci (Bolonya, 1560 - Roma, 1609) va pintar per encàrrec de Juan Enríquez de Herrera un conjunt de frescos a la capella fúnebre que el banquer tenia a l'església de Sant Jaume dels Espanyols, a Roma. Va ser l'última gran obra de Carrracci, que durant la realització va patir una crisi d'una malaltia que ja no li va permetre emprendre projectes de grans dimensions. La capella Herrera va ser un treball molt elogiat d'un pintor que era considerat el millor de Roma i que estava en el seu millor moment, just després d'enllestir els frescos de la galeria Farnese, cim de la pintura barroca romana. Però després de ser arrencat de les parets de l'església el 1835 i repartit entre Madrid i Barcelona, el conjunt es va degradar fins al punt que, el 1971, l'historiador de l'art David Posner va assegurar en una monografia sobre Carracci que les pintures eren irrecuperables.

L'any 1833 Pellegrino Succi va rebre l'encàrrec d'arrancar els dinou frescos que decoraven la capella Herrera de l'església de Sant Jaume dels Espanyols, situada a la plaça Navona de Roma. El temple era el punt de trobada de la comunitat espanyola a la ciutat italiana, però el deteriorament que havia patit en els últims anys va fer que la Corona espanyola decidís clausurar aquesta església i entronitzar la basílica de Santa Maria de Montserrat, també situada a Roma, com la referència espanyola a la ciutat. Aquell any va ser l'últim cop que es va poder veure sencera una de les obres més reconegudes del pintor barroc Annibale Carracci. Fins ara. El Museu del Prado de Madrid ha retrocedit en el temps i ha convertit part de les seves parets en la ja desapareguda capella italiana de la plaça Navona. Una recreació inèdita que ha permès reunir setze dels dinou frescos que va crear Carracci i que fins ara estaven dispersos entre dos museus: el Prado i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que els va rebre en dipòsit de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Els altres tres fragments continuen en parador desconegut.

Del país barroc n'hi ha joies encara poc reconegudes, com el mural del presbiteri de l'església de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. La restauració que s'hi està duent a terme ha permès recuperar una obra que havia quedat deteriorada pel pas dels anys. Imma Brull, responsable de la restauració, reconeix a l'ACN que ells mateixos han quedat "sorpresos" perquè no esperaven trobar-hi tantes imatges. "A la cúpula hi han sortit núvols, angelets... molts personatges que havien quedat desdibuixats. La torrassa estava emblanquinada i quan hem tret la capa de calç hem trobat que també estava pintada", explica. Si tot va bé, el mural del presbiteri, un dels més destacats del barroc a la Catalunya Central, tornarà a lluir abans d'acabar l'any.