El 1962 Barcelona va quedar coberta de neu i tot es va col·lapsar. Aleshores, l'alcalde franquista, José María de Porcioles, va demanar a Andreu Claret i Casadessús (1908-2005) que vingués des d'Andorra amb les màquines llevaneus. "Per al meu pare, tornar a Barcelona va ser una victòria tremebunda. Havia hagut de fugir-ne el 1939, cames ajudeu-me, perquè si no el mataven i, 23 anys després, el van cridar a ell, un roig, perquè la ciutat tornés a funcionar", explica l'escriptor i periodista Andreu Claret (Acs, 1946). "El pare explicava que el 1962 havia estat l'alliberador de Barcelona, que és força irònic. Era un home que no coneixia límits ni fronteres", diu Claret, que va gravar més de 25 hores de converses amb el seu pare.

El 1989 Joan Brossa va voler situar a la Mina Record d’un malson. Es tracta d’un bust de l’alcalde franquista de Barcelona Josep Maria Porcioles, de marbre blanc, sobre una cadira que sembla extreta d’una oficina de notari. Evoca la corrupció i l'especulació urbanístiques. Era un encàrrec de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, però, un cop lliurada l’obra el 1991, el consistori no es va atrevir a exposar-la i la va guardar en un magatzem municipal. El 1995 dos regidors d’Iniciativa per Catalunya, amb l’excusa de fer un reportatge fotogràfic, la van treure del magatzem i la van instal·lar al Parc del Besòs. Les autoritats municipals no van trigar ni 24 hores a retirar-la. Actualment, es pot veure al Museu de la Immigració. És una bona metàfora de la incomoditat que genera Porcioles, que va governar Barcelona entre 1957 i 1973. Els historiadors no es posen d'acord sobre el seu llegat, ple de clarobscurs. Per a alguns, és l'home que va fer créixer Barcelona, per a altres un especulador que es va enriquir amb l'urbanisme desbocat que es va produir a la capital catalana amb l'arribada de grans onades d'immigració. O les dues coses a la vegada. L’historiador Josep Lluís Martín Berbois repassa la seva vida a Josep Maria Porcioles. Biografia d'una vida singular (Editorial Base). Martín Berbois ha tingut accés a alguns documents que fins ara eren inaccessibles, però n'hi ha, en mans particulars, que continuen estant vedats.