La placa que hi ha al davant de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i que explica que aquest va ser un lloc de persecució de la dissidència del franquisme, curiosament, aquest diumenge es pot llegir. El motiu: la van posar nova divendres. És un faristol que constantment és vandalitzat. “Fins quan? És que no té prou vigilància?”, pregunta retòricament Angelina Puig, membre de l’Ateneu de Memòria Popular. Puig ha estat l’encarregada d’obrir l’acte que cada 20-N organitzen una desena d’entitats de memòria. Sota el lema “Via Laietana 43. Fem justícia, fem memòria”, fa anys que batallen perquè aquesta comissaria que va ser “centre neuràlgic de la repressió i la tortura” es transformi en un espai de memòria, d’arxius documentals i centre d’interpretació de la impunitat i la tortura. Dos dies al mes es concentren al davant. 

L’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme, que es finança amb les quotes dels socis, és una de les entitats que aquest any renunciaran a la subvenció del Memorial Democràtic: els donaven només 170 euros i n’havien demanat 3.000. “La precarietat de les subvencions és un problema que s’arrossega des de fa temps i és de fons. Nosaltres tenim la sort que Comissions Obreres ens ha acollit al seu local, perquè si haguéssim de pagar lloguer ja ni existiríem, hauríem desaparegut”, diu Carles Vallejo, que va formar part de la lluita antifranquista, va patir tortures a la comissària de Via Laietana i actualment presideix l’Associació Catalana d’Expresos del Franquisme. “Som un servei públic. Anem a les escoles, als instituts, fem projectes, llibres, revistes i engeguem campanyes com la recollida de firmes per reivindicar que la memòria democràtica formi part del currículum escolar. Ho fem de manera voluntària, a vegades posant diners de la nostra butxaca”, denuncia. Per això han decidit renunciar a aquesta ajuda tan raquítica, segons ha pogut saber l'ARA.