Solem pensar que un espia hauria de ser una persona discreta. Però a vegades és tot el contrari. Durant la Segona Guerra Mundial, una de les persones més famoses de França va espiar, davant dels morros de l’enemic. La seva fama era el seu escut. Era difícil sospitar que algú que atreia tota les mirades quan sortia al carrer estigués espiant, però així va ser. Era Joséphine Baker.

Les valoracions de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de París han estat molt diverses, des de la celebració entusiasta fins al repudi absolut. El diari francès Libération qualificava la cerimònia de “pam i pipa” a l’extrema dreta, i és cert que alguns protagonistes i certes escenes de l’acte han provocat les ires dels conservadors. Fins i tot els bisbes francesos han corregut a queixar-se de la mofa que, segons ells, s’ha fet del cristianisme en una paròdia de El Sant Sopar de Leonardo, amb models d’estètica queer, al ritme de la DJ i activista “transmaricabollo” Barbara Butch. 

Joséphine Baker es va convertir dimarts en la sisena dona a formar part del grup de francesos il·lustres que reposen al Panteó de París amb una cerimònia encapçalada pel president del país, Emmanuel Macron, que va qualificar-la com a símbol universal d'una França "gran" i que "no té por". Era evident que les seves paraules anaven orientades a l'extrema dreta, que a través del partit de Marine LePen tant d'odi està insuflant a la societat francesa des de fa tant de temps. Alguns analistes també han lligat aquesta definició de Baker a les declaracions que poc abans havia fet el tertulià i escriptor Éric Zemmour, una veu que molts situen fins i tot més enllà de Reagrupament Nacional i que s'ha convertit en la icona de l'extrema dreta mediàtica a França. De fet, aquell mateix dia havia confirmat la seva candidatura a la presidència del país gairebé com un messies, ja que considera que França està “a punt de desaparèixer".

Baker, que va ser icona dels anys vint, nascuda el 1906 als Estats Units abans d'adoptar la nacionalitat francesa, serà la sisena dona d'entre 80 il·lustres personatges que acull el Panteó, un grandiós edifici neoclàssic al cor de París, la façana del qual proclama "als grans homes, la pàtria agraïda".