Junts es va convertir en el primer partit de l'oposició el 8 d'agost, quan Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat. Des de llavors, els juntaires es volen erigir en l'alternativa al Govern socialista i en el seu primer discurs per fer-ho han posat tot el focus en l'estratègia a Madrid. Els juntaires demanen a Illa que adopti el camí de la confrontació amb el govern de Pedro Sánchez per aconseguir més quotes de poder per a Catalunya, ja que l'acusen d'estar subordinat als seus interessos. De fet, el president del grup juntaire, Albert Batet, ha allargat la mà al president aquest dimecres, però per "plantar cara a Madrid". "No barregem llibretes", ha advertit el president, que ha garantit que defensarà els interessos de Catalunya, però a la seva manera: a través de la col·laboració amb el govern espanyol. "Volen seguir el camí de la desestabilització o el de la política útil?", ha preguntat Illa a Junts, a qui ha estès la mà i ha reclamat una oposició constructiva.

Bon govern (amb picades d'ullet i de continuïtat al d'Aragonès), normalitat institucional (una crítica implícita als anys del Procés) i respecte (una aposta per col·laborar des de les diferències ideològiques o nacionals). Amb aquest triplet d'ordre, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tancat aquest dimarts la seva intervenció al debat de política general. Ho ha fet amb un discurs sense sorpreses. No és, en efecte, un polític donat a gestos espectaculars. Com ell mateix reconeix, el que li interessa és la feina planificada.

Volia evitar que, com ha passat sovint aquests últims dos anys, tres mesos i vint-i-set dies, algú pogués criticar-lo per ser un president que no s'ocupa dels "problemes reals" dels catalans. I el tercer debat de política general de Quim Torra s'ha centrat precisament en l'educació, la salut, la indústria, la cultura, la lluita contra la corrupció, l'habitatge, el medi ambient, el sector agroalimentari, els llocs de treball, les empreses i, sobretot, la pandèmia. "La lluita contra el covid és la primera prioritat del meu govern", ha assegurat el dia abans d'anar al Tribunal Suprem, que ha de decidir sobre la seva possible inhabilitació, i ha acusat l'alt tribunal "d'obrir un període d'inestabilitat" política en plena pandèmia per haver "defensat la llibertat d'expressió".

Junts per Catalunya, ERC i els comuns van escenificar ahir en la primera trobada en seu parlamentària la sintonia que fa setmanes que s’intueix entre ells per afrontar aquesta tardor. En el debat de política general -el primer ple que se celebra al Parlament des de l’estiu-, els diputats de Catalunya en Comú-Podem van acceptar la mà que el president de la Generalitat, Quim Torra, els va estendre en el seu discurs per arribar a un consens en dos dels aspectes que centraran l’atenció en els pròxims mesos: la resposta a la sentència de l’1-O i l’aprovació dels pressupostos del 2020.

La cambra catalana va quedar ahir en silenci quan la portaveu de Cs, Lorena Roldán, va brandar una fotografia de l’atemptat d’ETA a Vic l’any 1991, en un intent indissimulat de relacionar l’independentisme amb la pitjor cara del terrorisme etarra. I és que, malgrat la imminència de la sentència de l’1 d’Octubre i el judici contra el president de la Generalitat, Quim Torra, pel llaç groc de Palau, la primera sessió del debat de política general al Parlament va estar marcada ahir per l’operatiu de la Guàrdia Civil contra nou membres dels CDR. El cap de l’executiu va donar el tret de sortida a la sessió plenària situant les detencions de dilluns en un primer pla i va acusar l’Estat d’alimentar un relat fictici de “violència” i intentar vincular l’independentisme al “terrorisme”. “No ho permetré”, va afirmar el president, en una intervenció irada contra l’actitud dels agents policials: “Estem tips d’amenaces i que s’entri a les cases dels catalans de matinada”. Torra va defensar sense fissures la naturalesa de les mobilitzacions independentistes. “El moviment independentista és i serà un moviment pacífic i no violent que busca assolir la independència per la via democràtica”, va concloure, i va llançar el repte a l’oposició d’acceptar un referèndum pactat per conèixer l’opinió que té la població sobre el futur polític de Catalunya. “De què teniu por?”, es va preguntar, i va afegir també que està “collat” a la taula del diàleg amb Madrid.

Dilluns, la líder de Cs a Catalunya, Lorena Roldán, acusava el president del Govern, Quim Torra, d'haver animat els CDR a "prémer el detonador", en referència a les detencions de nou persones a Catalunya acusades de terrorisme. Lluny de rebaixar el to, aquest dimecres, des de l'hemicicle del Parlament i amb una fotografia de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic de l'any 1991, Roldán hi ha insistit: "En aquest país ja hem vist vessada massa sang, ja hem vist on poden arribar l'odi i la ideologia radical. Ja s'han justificat massa assassinats polítics".

La setmana de commemoració de l’1-O haurà acabat amb crítiques dels manifestants a la manca d’impuls del Govern; càrregues policials davant l’intent d’alguns centenars de persones d’accedir al Parlament; la petició de dimissió del conseller d’Interior; un ultimàtum del president de la Generalitat al PSOE qüestionat pels seus propis socis; retrets creuats entre JxCat i ERC que posen en risc la governabilitat; un nou ajornament del ple del Parlament per les discrepàncies polítiques, i un acord de mínims per salvar, de moment, la legislatura. Ahir els dos principals partits independentistes van decidir ignorar els advertiments dels lletrats -com havien fet sovint la legislatura passada- per intentar apaivagar la crisi que fa setmanes que s’espera i que va esclatar al matí amb el pols de JxCat al president del Parlament. L’acord polític és acceptar com a vàlides les delegacions de vot presentades ahir per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, tot i assumir que, a partir d’ara, les votacions poden ser impugnades per l’oposició, que ja ha amenaçat amb recórrer al Tribunal Constitucional.

FUGA D’EMPRESES

FUGA D’EMPRESES

“Prepara’t per al primer quart d’hora”, avisa una insider. La sessió que està a punt de començar té un títol que ni pintat: “Debat sobre l’orientació política general del Govern”. Certament, després de l’1-O i la temporada que portem, sembla del tot pertinent preguntar-se com està aquest govern de sentit de l’orientació, en general. La font era fiable: al primer quart d’hora, Torra pronuncia la paraula “autocrítica”, anuncia que Buch compareixerà, admet que no s’explica i que no s’avenen (“que s’acabi aquest mirar-se de reüll constant”) i deixa anar el titular del dia: ultimàtum a Sánchez. “Si no hi ha una proposta per exercir de manera pactada l’autodeterminació de Catalunya al novembre, l’independentisme no podrà garantir cap mena d’estabilitat al Congrés”. Si no hi ha negociació per al referèndum, diu Torra que no vol “sentir parlar de diàleg”.

El mateix dia que es voten les propostes de resolució en el debat de política general, en què Junts pel Sí i la CUP intentaran sumar esforços amb Catalunya Sí que es Pot (CSQP) pel referèndum, el president de la coalició independentista, Jordi Turull, ha estès la mà als 'comuns' perquè se sumin al procés d'autodeterminació amb permís de l'Estat o sense.

Fins el torn de rèplica en la sessió de tarda, el president del grup socialista, Miquel Iceta, no ha fet bandera de l’oposició del PSC al referèndum d’independència que vol impulsar el Govern. Iceta no creu que Carles Puigdemont hagi entomat bé les crítiques de l’oposició i li ha retret que s’hagi dedicat a respondre en funció "del que li aniria bé que li haguéssim dit i no pas en funció del que li hem dit". Per això, el líder socialista ha afirmat veure "nerviós" el president de la Generalitat. "No serà que demà volen votar una cosa que saben que no podran fer?", li ha preguntat en relació a la proposta de resolució que, conjuntament amb la CUP, deixarà per escrit el compromís amb el referèndum no pactat amb l’Estat.

Després del discurs del president, Carles Puigdemont, que ha inaugurat el debat de política general reclamant els pressupostos per millorar la gestió, la líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha pres la paraula per esmenar el pla de Govern presentat pel cap de l'executiu. En un discurs poc abrandat i amb un to suau, la cap de files de Ciutadans ha recorregut a l'argumentari habitual de la formació d'acusar el Govern de gastar massa per a l'estat propi i no invertir en polítiques socials. "Està tan centrat en la independència que s'oblida de gestionar Catalunya", ha reblat. "Quina és la seva prioritat?" Què vol, vostè, ambaixades per al senyor [Raül] Romeva o ajudar els autònoms? Qui ho necessita més?", s'ha preguntat.