En l'últim partit a casa del Bàsquet Girona, al pavelló de Fontajau, contra l’Andorra, el joc va quedar interromput diverses vegades per talls reiterats de llum. L'equip local va acabar guanyant el matx, però el rival just va escurçar distàncies en els moments de les pauses provocades pels problemes tècnics, que van desconcentrar els jugadors gironins. Era el cap de setmana del 15 de març, el de les fortes ventades al nord-est de Catalunya, però la mateixa situació ja s'havia repetit abans. Al gener, per exemple, en el partit d’Eurolliga de l’Uni Girona contra el Galatasaray, el xiulet inicial va sonar amb una hora de retard pel mateix problema. I aquest mes de març, contra el Casademont Saragossa, la pista va tornar a quedar a les fosques quan faltava un minut per acabar el partit, amb l'Uni dos punts per sota. La interrupció va tallar la dinàmica positiva de l’equip i finalment les locals van acabar perdent per tres punts.

Cinc mesos després del seu fitxatge pel Bàsquet Girona, Moncho Fernández comença a utilitzar el català a les rodes de premsa. L’entrenador gallec ha completat una adaptació molt ràpida, tant al club com a la ciutat. A més, els resultats esportius l’han acompanyat i l’equip gironí té a prop la permanència a la Lliga Endesa, tot i que encara l’ha de lligar.

Pau Gasol ha anunciat la seva retirada al Liceu en una cerimònia plena de glamur. Dos anys després, el seu germà Marc ha penjat les vambes amb un acte tan senzill com autèntic al cinemes Texas de Barcelona. Els irreverents conductors de La sotana i Can’t Play Kanter, dos dels seus podcasts de referència, l'han acompanyat en un dia que sempre recordarà.

Yves Pons s'ha convertit en un dels grans noms propis del Bàsquet Girona, l'equip que colidera la Lliga Endesa de manera sorprenent. La història de l'aler pivot té suc. Després de néixer a Port-au-Prince (Haití), es va criar a Cité Soleil, un barri amb moltes dificultats econòmiques i superpoblat. El seu origen va ser un assentament il·legal que va anar creixent sense control. La seva mare biològica el va lliurar a un orfenat perquè no podia fer-se càrrec del nen, que a més estava malalt. Només tenia tres anys. "No recordo gaire cosa d'aquella època", confessa.

Stefi Batlle es va convertir fa uns dies en la nova CEO del Bàsquet Girona. La fins ara cap de comunicació i màrqueting assumeix la direcció general del club després d'haver-ne format part des del 2016. "Fa temps que formava part del comitè de direcció i, per tant, moltes de les tasques ja les estava fent, com ara preparar el pla estratègic de la pròxima temporada. Hem de buscar estabilitzar-nos, perquè, a banda d'aconseguir l'ascens a l'ACB, també vam duplicar tota la base. Ens vam convertir en una empresa molt gran. Al mateix temps, hem de saber mirar al futur en temes com la internacionalització del club. Hem de buscar sinergies amb el bàsquet europeu i nord-americà i accentuar les noves tecnologies", explica a l'ARA.

Un dels millors jugadors catalans de bàsquet de la història, Marc Gasol, va disputar dimecres el que segurament serà el seu últim partit. El veterà pivot de 38 anys, que arrossegava problemes físics, tan sols va jugar 15 minuts contra el Baskonia. Després va penjar a les seves xarxes socials una misteriosa fotografia de Dalí descansant en una embarcació al cap de Creus. La imatge és de Robert Whitaker.

Fran Rodríguez i Guille Fernández estan enamorats de com juga el Bàsquet Girona, però no poden veure els seus partits perquè són invidents. Gràcies a una iniciativa del club, que ofereix audiodescripció a totes les persones cegues o amb discapacitat visual que assisteixen a Fontajau, aquests dos aficionats a l’esport poden seguir les evolucions d'un equip català que vol bategar al ritme del seu teixit social.

Eric Vila (Bescanó, 1998) era una de les apostes arriscades del Bàsquet Girona, però la seva adaptació a la Lliga Endesa està sent molt positiva. Llicenciat en ciències socials, l’aler torna al Palau Blaugrana, on es va formar, més madur que mai.

El Bàsquet Girona va anunciar el fitxatge de Pierre Oriola (Tàrrega, 1992). Després que el Barça li comuniqués fa unes setmanes la seva no continuïtat, el jugador ha descartat ofertes per jugar a Kuban (Rússia), Bursa (Turquia) o Saragossa per sumar-se a un projecte molt engrescador. La seva primera entrevista, a l'ARA.

La Lliga Endesa es posa en marxa aquest dimecres. El primer dels quatre equips catalans que jugarà serà el Bàsquet Girona, que rebrà el Reial Madrid (21 h, #Vamos). Fontajau ha exhaurit totes les localitats per veure el primer partit de l'ACB des de fa catorze anys. Liderat per Marc Gasol als despatxos, el projecte és molt diferent del dels seus competidors.

Un dia, quan somiava amb un full de ruta que s’ha fet realitat abans del que havia planificat, Marc Gasol va imaginar-se una entitat en què els resultats esportius no fossin l’única prioritat. El campió de la NBA entén l’esport com una eina per educar i demostrar els valors que té el seu club, que són diferents. Per a ell és igual d'important guanyar que donar una bona imatge. Intenta que ni jugadors ni aficionats consumeixin plàstics d'un sol ús i demana que l’equip es desplaci de manera sostenible per deixar la mínima empremta carbònica possible. A més, es creu en la igualtat de gènere i la integració social.

Després que l'assemblea general de l'ACB aprovés per unanimitat l'admissió del Bàsquet Girona com a soci i confirmés que l'equip català podrà disputar la Lliga Endesa 2022-23, Marc Gasol ultima la fórmula per esquivar un últim obstacle administratiu. Segons l'article 25 del reglament de competició, “serà incompatible la condició d’administrador o directiu d’un club amb l’exercici de qualsevol de les funcions previstes en aquest reglament que estiguin subjectes a inscripció en les competicions organitzades per l’ACB”. El campió de la NBA, per tant, no pot compatibilitzar el seu càrrec de president amb el de jugador.

Marc Gasol no volia un tècnic qualsevol per ocupar la banqueta del Bàsquet Girona a la Lliga Endesa i després de la negativa de Pedro Martínez ha mogut fitxa amb rapidesa. Aíto García Reneses serà l'encarregat de dirigir un projecte que vol progressar amb força. El tècnic de 75 anys, que portava un any sense ocupar una banqueta professional, serà el reclam perfecte per a jugadors joves amb projecció i assegura un estil de joc molt dinàmic. El madrileny, que ja lidera el Cotonifici, el Joventut de Badalona i el Barça, tornarà a seure a la banqueta d'un equip català.

El Bàsquet Girona i l’Uni Girona han posat en marxa aquests dies el seu projecte conjunt de bàsquet formatiu femení, una iniciativa que aspira a sumar les sinergies dels dos clubs que conviuen a Fontajau. El Bàsquet Girona Uni Laia Palau combinarà l’experiència i la metodologia de les dues entitats amb l'objectiu de convertir-se en una referència del planter.

Girona va sobrada de felicitat aquests dies, després de viure un 19 de juny doblement històric, amb els ascensos a la Primera Divisió i l'ACB del Girona de futbol i el Bàsquet Girona. La nit de diumenge es recordarà eternament, perquè eren dues fites molt perseguides. A Montilivi feia tres anys que havien perdut l'elit, una categoria que els va omplir tant que els sentiments pràcticament els obligaven a recuperar-la. A Fontajau, la desaparició de l'Akasvayu va deixar una ferida en el bàsquet masculí que ha trigat 14 anys a sanar-se. Les gestes esportives del Girona i el Bàsquet Girona se sumen a la presència a les seves principals categories de l'Uni Girona i el Girona Club Hoquei. Els 4 equips de la ciutat juguen a Primera. La dada és una bogeria. “És un orgull el que s’ha viscut aquest cap de setmana”, presumeix Marta Madrenas, l'alcaldessa d'una ciutat de Primera.

Poques persones es van alegrar més de l’ascens del Bàsquet Girona que Albert Sàbat (Llagostera, 1985), un jugador que ha aportat l’experiència necessària a un projecte fascinant que en cinc anys ha passat de la Lliga EBA, la quarta categoria del bàsquet estatal, a la Lliga Endesa. El capità de l'equip, que sempre ha fet bandera de la seva modèstia, representa millor que ningú els valors d'un club esquitxat per la personalitat de Marc Gasol, que no s'assembla a cap altre.

El Girona va entrar a l'aeroport de Tenerife Sud de matinada. En aquell espai no hi havia lloc per al silenci, perquè, de fet, la festassa ja havia començat a la gespa d'un estadi que formarà part de l'imaginari col·lectiu com el camp en què l'equip de Míchel va fer les paus amb ell mateix. "Només nosaltres sabem com ho hem passat de malament tot aquest temps", se sentia. I és ben cert, perquè fins aquest diumenge les llàgrimes significaven tristesa. Però això ja s'ha acabat: la ciutat plora d'alegria per un 19 de juny insuperable.

Quan Marc Gasol va començar a liderar el projecte del Bàsquet Girona es va imaginar un ambiciós full de ruta que havia d’acabar amb l’equip a la Lliga Endesa, però l’estratègia dissenyada no tenia pressa i l’excampió de la NBA visualitzava l’objectiu a mitjà o llarg termini. Primer calia consolidar socialment el club i anar madurant la proposta esportiva fent passos endavant. La realitat ha superat les previsions més optimistes i el conjunt gironí jugarà la pròxima temporada a l’ACB. La victòria contra el Movistar Estudiantes va ser la gesta definitiva d’una temporada que ha anat de menys a més (60-66).

Catorze anys després de la desaparició de l’Akasvayu Girona, el Bàsquet Girona lluitarà aquest diumenge a Fontajau per l’ascens a la Lliga Endesa. El projecte liderat tant a la pista com als despatxos per Marc Gasol va acabar amb l’atreviment de l’ICG Força Lleida (68-77). La mala notícia va ser la lesió del pivot català, que no va poder disputar els últims 16 minuts de la semifinal.

Puntual, Marc Gasol entrava cada migdia a La Cooperativa. Tant era si l'entrenament havia sortit millor o pitjor o si el partit del cap de setmana s'havia guanyat o perdut. Gasol era allà, amb la Rosa. S'interessaven l'un per l'altre. S'explicaven coses, petits secrets que quedaven entre ells, en aquella taula que l'avui propietari, president i jugador del Bàsquet Girona va fer seva passats els 20 anys. "Aquí m'han fet sentir especial, van aconseguir que em valorés a mi mateix", deia en una entrevista a l'ARA. Mai no ho ha oblidat.