L'ONG Open Arms va rescatar 374 persones al Mediterrani en només quatre dies la setmana passada. És la segona missió que l'organització fa al Mediterrani central aquest any, després que al gener rescatés 9 persones més, en una operació en la qual van tenir el vaixell ancorat i sense permisos per navegar durant 20 dies. La portaveu d'Open Arms a Itàlia, Valentina Brinis, explica que en aquesta missió, la 111, han rescatat "moltes famílies i nens". Els més menuts eren dos nadons: un d'un mes i l'altre de dotze setmanes.

Almenys 61 persones, entre les quals hi havia dones i criatures, van morir dissabte en un naufragi davant les costes de Líbia, ha informat l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Al vaixell hi anaven 86 persones, segons el relat dels supervivents, que només han estat 25. L'embarcació havia salpat de la ciutat líbia de Zuwara, a l'oest del país, en la ruta migratòria del Mediterrani central, una de les més mortíferes del planeta. El naufragi es va produir amb mala mar i l'embarcació havia sortit la nit de dimecres a dijous.

Almenys 41 persones han mort en un nou naufragi d’una embarcació plena de migrants a la vora de la costa italiana, segons ha informat l'agència de notícies italiana ANSA. L’estimació es basa en les declaracions de quatre persones, tres homes i una dona originaris de Costa d’Ivori i de Guinea Conakry, que eren a l'embarcació i han estat rescatades pels guardacostes italians. Entre els passatgers de la nau, la gran majoria de nacionalitats de països de l’Àfrica subsahariana, hi havia almenys tres nens. Segons la Organizació Mundial de les Migracions, aquest any ja han mort o desaparegut 2.387 persones a la mar Mediterrània, quasi un 40% sortides de Tunísia.

Una embarcació amb entre 180 i 200 persones a bord, segons dades del govern italià, s'ha enfonsat aquesta matinada davant les costes de la regió de Calàbria. El Mediterrani continua sent una de les vies més perilloses per a les persones que fugen de la misèria o la violència i no troben cap porta d'entrada legal i segura a Europa. Fins ara s'han localitzat 82 supervivents, 19 dels quals han hagut de ser hospitalitzats, i s'han recuperat 63 cadàvers. Almenys 15 eren criatures: nou nens i sis nenes. Segons el relat dels que han salvat la pell, van salpar de la ciutat turca d'Esmirna fa tres o quatre dies, i a bord hi havia afganesos, pakistanesos, iranians i somalis. S'han repetit les imatges de fèretres sense nom arrenglerats en poliesportius: els petits de fusta blanca, els grans de color marró. Calcades a les del desastre de Lampedusa del 2013. Res no ha canviat. O potser és encara pitjor, perquè les morts continuen, però la indignació ha emmudit.

La crisi oberta entre França i Itàlia per la política migratòria del govern de Giorgia Meloni ha tensat les relacions entre els dos socis europeus. La primera ministra italiana ha qualificat aquest divendres d'“agressiva” i “desproporcionada” la reacció de París, que dijous va trencar l'acord europeu de distribució de migrants i va anunciar que reforçarà els controls fronterers, després de la negativa d'Itàlia a permetre el desembarcament del vaixell d'una ONG francesa.

Fa nou mesos que Open Arms té un nou vaixell, cedit per un filàntrop, per poder rescatar en millors condicions els migrants que s'han d'endinsar al Mediterrani Central en l'intent d'arribar a Europa. Però les traves en el procediment d'inspecció que han requerit les autoritats espanyoles estan endarrerint el moment en què el vaixell, que serà un dels més grans de la flota humanitària europea, pugui començar a rescatar homes, dones i criatures en perill en la ruta migratòria més mortal del planeta.

El 2021 comença com havia acabat el 2020 al Mediterrani. L'Open Arms va rescatar ahir, a pocs minuts de la mitjanit, una barcassa de fusta a la deriva amb 169 persones a bord. Segons ha explicat a l'ARA la cap de la missió, Esther Camps, tots els nàufrags es troben en bon estat de salut i només han de parar atenció a una dona amb un embaràs avançat. Amb l'alba han arribat els càntics d'agraïment i les celebracions d'una nit de Cap d'Any que ni els nàufrags ni la tripulació oblidaran mai. El vaixell de rescat, l'únic de la flota humanitària operatiu actualment a la zona, es troba a unes 60 milles al sud de Lampedusa, pendent de noves alertes d'altres embarcacions en perill i a l'espera que els governs de Malta o d'Itàlia els autoritzin un port segur on desembarcar la gent, entre els quals hi ha 40 menors, sis d'ells de menys de 3 anys.

El vaixell humanitari Ocean Viking, operat per l'ONG Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Méditerranée, es dirigeix finalment al port de Taranto, al sud d’Itàlia, després que les autoritats italianes li hagin donat permís per desembarcar les 159 persones migrades rescatades al mar Mediterrani mentre intentaven arribar a Europa.

Els migrants que estan atrapats a l'infern de Líbia intenten fugir-ne desesperadament: des de dimarts almenys un miler s'han llançat al mar en embarcacions precàries. L'èxode coincideix amb l'agreujament dels combats a l'entorn de la capital, Trípoli, que han sigut especialment intensos els últims dies a la localitat veïna de Karabuli, un dels punts de partida de pasteres en la ruta del Mediterrani central. És en aquest punt on les milícies lleials al mariscal Khalifa Haftar estan intentant aïllar la capital, on hi ha el govern de Fayez al-Sarraj, reconegut per l'ONU i la UE tot i que no ha sigut elegit. Les tropes de Haftar estan intentant controlar l'única carretera que condueix a Trípoli, a la qual només es pot accedir en avió. Líbia és un estat fallit des que la revolució del 2011 i una intervenció de l'OTAN van derrocar el coronel Muammar al-Gaddafi, que havia governat el país amb mà de ferro durant més de 40 anys.

El desastre al Mediterrani Central no s'atura. Aquesta nit de diumenge la Guàrdia Costera italiana només ha pogut salvar 22 persones de la cinquantena que viatjaven en una pastera que s'ha enfonsat prop de l'illa de Lampedusa. No gaire lluny d'allà, l'Open Arms, el vaixell de rescat humanitari de l'ONG badalonina ha rescatat 44 persones que navegaven en una altra embarcació precària. És la cara i la creu de la frontera més perillosa del planeta, que ja s'ha empassat en els últims sis anys almenys 19.000 vides.

Carola Rackete, capitana del Sea-Watch, el vaixell de rescat humanitari de l'ONG alemanya homònima, ha parlat clar aquest dijous al Parlament Europeu. "Sense voler-ho vaig tenir molta atenció, moltes invitacions i premis de diversos països i institucions europees després d'haver entrat al port de Lampedusa. Però ¿on éreu quan estàvem demanant ajuda?", ha proclamat davant la comissió de llibertats civils de l'Eurocambra. La capitana ha recordat com al juliol es va trobar amb 53 nàufrags que havien rescatat al Mediterrani central i dels quals cap estat europeu es volia fer càrrec. "La imprescindible confiança entre la tripulació i els nàufrags començava a donar pas a la desesperació. Vam haver d'organitzar guàrdies nocturnes per evitar suïcidis. Temia per la seguretat de tothom i jo n'era la responsable. I l'única resposta que vaig tenir va ser que els portés a Trípoli". És a dir, a un estat fallit en guerra.

"Totalment incomprensible". Així és com veuen des de Proactiva Open Arms l'acord entre Espanya i Itàlia per desembarcar a Mallorca els 107 migrants que encara tenen a bord, 18 dies després que el ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, es negués a assignar un port segur a l'embarcació de rescat humanitari. No ha estat fins aquest cap de setmana que el govern de Pedro Sánchez ha ofert primer el port d'Algecires i després el de Maó davant la "crisi humanitària", una opció que l'ONG ha rebutjat al·legant que el viatge posaria en perill la salut dels rescatats. La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha dit aquest matí en una entrevista a la SER que ha ofert assistència al vaixell humanitari per arribar a Balears: "El que no podem fer és portar els nostres ports a Itàlia". Calvo també ha acusat l'ONG badalonina d'haver rebutjat entrar a Malta.

El primer ministre de Malta, Joseph Muscat, ha anunciat aquest dissabte un acord pel qual els 64 migrants a bord del vaixell de rescat 'Alan Kurdi' podran desembarcar per fi, després de 10 dies a la deriva, abans de ser traslladats a Alemanya, França, Portugal i Luxemburg.

Els nàufrags han pogut desembarcar a Itàlia, però els voluntaris que els han rescatat han sigut detinguts. Aquest és el desenllaç de l'últim episodi de l'enfrontament entre les ONG de rescat al Mediterrani Central i el ministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini. Després que dilluns el vaixell 'Mare Jonio' rescatés 49 persones en aigües internacionals i es dirigís a Lampedusa, el port segur més proper per desembarcar-los, Salvini havia promès que no posarien un peu a Itàlia. Però aquest cop no ho va poder impedir perquè el vaixell té bandera italiana i està noliejat per una ONG italiana i per tant no podia apel·lar a la responsabilitat d'altres països, com va fer en el cas de l''Aquarius' o de l''Open Arms', que van haver de portar els nàufrags a Espanya, França o Malta.

Només tenia 14 anys però estava disposat a guanyar-se un futur millor. A bord d'una pastera només et pots endur el que és imprescindible, i aquest noi de Mali va escollir el quadern de notes de l'escola. El va trobar l'antropòloga forense Cristina Cattaneo, que encapçala una iniciativa per identificar els morts anònims al Mediterrani.

El calvari dels 49 nàufrags rescatats per les ONG alemanyes Sea-Watch i Sea Eye es va acabar ahir després de més de dues crues setmanes en alta mar amb tots els països de la Mediterrània, inclosa Espanya, girant-los l’esquena. Els migrants van desembarcar a Malta després que vuit països de la UE hagin acceptat fer-se’n càrrec: són Alemanya, França, Portugal, Irlanda, Luxemburg, Holanda, Romania i, en teoria, Itàlia. Aquest últim país es va afegir a l’acord inicialment, segons va assegurar ahir el primer ministre maltès, Joseph Muscat. El seu homòleg italià, Giuseppe Conte, també ho va corroborar dimarts a la nit en una entrevista en un programa de televisió. Però ahir el ministre de l’Interior, el xenòfob Matteo Salvini, va desmentir Conte des de Varsòvia -on era de viatge- i va advertir: “Tant si són vuit migrants com si són 88, jo no autoritzo que ningú entri a Itàlia”.

La ciutat de Santa Pola (Baix Vinalopó) ha homenatjat avui els mariners valencians que, a finals del novembre passat, van rescatar 12 migrants en aigües de Líbia, i ha reconegut la seva "humanitat i solidaritat" en salvar la vida dels nàufrags.

La població alacantina de Santa Pola (Baix Vinalopó) ha celebrat avui el retorn dels 13 mariners del pesquer 'Nuestra Madre Loreto' que al novembre van rescatar 12 migrants davant la costa de Líbia i que els van acollir durant 10 dies fins que les autoritats de Malta van acceptar el seu desembarcament quan ja començaven a escassejar els queviures, el combustible i alguns migrants començaven a presentar problemes de salut.