Ja és mala sort que el dia de la Immaculada Concepció sigui un dels més ventosos de l’any. És el dia idoni per a la il·luminació de l’estrella que corona la torre de Maria de la Sagrada Família. “Ja està ben agafat, això? No caurà, oi?”, es pregunta un senyor gran una mica espaordit pel vent que bufa a la plaça immensa del temple de Gaudí. Fa pocs dies que a cent trenta-vuit metres d’altura hi orbita una estrella de dotze puntes que posa el punt final a una de les torres de l’església eternament inacabada. “Fa quaranta-nou anys que visc aquí al costat i des del primer dia que això em sembla una presa de pèl”, exclama en Jeroni, veí del carrer de Mallorca. “Com pot ser que encara no s’hagi acabat de construir? En quin cap hi cap, això?”, diu mentre fa cara d’incredulitat i sornegueria. El seu amic Jaume li retreu la maledicència, l’escepticisme, com si fos un barceloní massa emprenyat. Miro la Wikipedia per comprovar les dates. La construcció va començar el 1882. Cent quaranta anys sembla un marge raonable, també per a un projecte arquitectònic tan faraònic com aquest.