El juliol del 2016 una onada de calor va assetjar Boston amb temperatures diürnes de 33 graus de mitjana durant cinc dies seguits. Alguns estudiants universitaris locals que es quedaven a la ciutat durant l'estiu van tenir sort i vivien en dormitoris amb aire condicionat central. Altres estudiants no van ser tan afortunats i van haver de quedar-se en dormitoris més antics sense aire condicionat.

Aviat acabarà l’any i ens enganxarà amb un doble mandat: amb el cansament rotund de qui esprinta en l’últim tram de l’any i amb la necessitat social d’estar plenes d’energia per celebrar una nova òrbita al sol, nous prodigis i noves fites, algunes pèrdues que cal recordar, i que tot torna a començar amb el tombant de l’any. Per això, en aquest 2021 en què el preu/hora del watt d’energia ha arribat als seus límits, en què el debat sobre el col·lapse energètic s’ha disparat, en el moment en què tenim el pic d’energia personal més baix, em disposo a parlar precisament d’això, de l’energia, de la seva gestió política i dels estereotips de gènere.