La medievalista i cantant Laura de Castellet fa anys que és la Sibil·la de la Seu d’Urgell. Quan té actuació, sempre va amunt i avall amb la tradicional espasa amb què es representa el Cant de la Sibil·la. La seva és metàl·lica i pesa bastant, però està dissenyada com a element d'attrezzo i no talla ni punxa. Tot i que d'aspecte és força realista, diu que normalment l'espasa no crida l'atenció –"la gent mira el telèfon"– i fins i tot nota més mirades quan porta un instrument gros. Per això, mai s'hauria imaginat que portar l'espasa la faria acabar identificada per un policia i molt menys que no podria agafar un tren portant-la al damunt.

“És un spin-off del disc Clamor”, diu Maria Arnal sobre el concert dedicat al Cant de la Sibil·la que ofereix aquest dimarts a les 21 h a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art (MNAC), dins del Festival Clàssics i amb les entrades exhaurides. “És una veu tan poderosa que em semblava que podia tenir molt més espai per expressar-se la nit del solstici d’hivern, el 21 de desembre, i per celebrar plegats que després del moment més fosc de l’any cada dia tindrem una mica més de llum”, assegura Arnal, que compartirà el concert amb l’equip habitual de la gira de Clamor (Marcel Bagés, David Soler, el duo Tarta Relena i el disseny de llums de Cube.bz) i amb dos cors, un dels quals format per “familiars i amigues”. I pel que fa a la instrumentació, hi haurà l’afegit d’un orgue cedit “supergenerosament” pel mestre orguener Albert Blancafort.