¿Sabíeu que un terç dels aliments que es produeixen mundialment es llencen? Si el malbaratament alimentari fos un país seria el tercer del món que més gasos d'efecte hivernacle emet. Amb una reducció del 25% del malbaratament acabaríem amb la desnutrició del planeta. Són dades molt impactants que fa uns anys van fer esclatar el cap a la xef Ada Parellada. "El malbaratament alimentari no només és indigne. Hauria de ser il·legal", afirma contundent la cuinera. I així és com va néixer el Gastrorecup, un festival en el qual podeu participar.

Cultivar fruites, herbes i verdures a partir de les restes vegetals és possible. Així ho defensen Paul Anderton i Robin Daily, més coneguts com a Two Dirty Boys a Instagram, al seu llibre Replanta, que publica l’editorial Cincotintas. Hi expliquen com les restes vegetals més habituals porten a les cèl·lules la informació necessària per generar infinites versions d’elles mateixes. Defensen, per exemple, que un petit fragment viu de la resta d’una hortalissa, per exemple, si es rega i es cuida, permet obtenir-ne una nova versió revitalitzada. Com és possible? Doncs pel que es denomina propagació, el sistema segons el qual, com explica l’enginyer agrònom Josep Maria Vallès, la majoria de vegetals es reprodueixen a partir d’ells mateixos.

El Nadal és una època de dinars i sopars i, tot i les restriccions imposades per prevenir la pandèmia, això suposa molts plats de menjar. Com que sovint en sobra, hi ha una part important d'aquest menjar que acaba a les escombraries, com ja passa la resta de l'any. De fet, l'any 2020 tres de cada quatre llars espanyoles van llençar menjar i beguda a les escombraries: segons les últimes dades publicades pel ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, es van llençar 31 quilos/litres per persona, xifra que suposa un total de 1.364 milions de quilos/litres d’aliments.