Un de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any. Aquesta dada és del 2022 i darrere hi ha diversos motius, però un d'ells es repeteix sovint: "No és el que esperava". Per evitar– o si més no reduir– aquests casos, el Consorci d'Educació de Barcelona va engegar un pla per millorar l'orientació que els tutors donen als alumnes de 4t d'ESO per decidir el seu futur i, tres anys més tard, es comencen a veure els primers brots verds.

"Aquest any ha sigut duríssim. Veure que has de demanar diners als pares, quan ells venen d'una època de sobreesforç, en què si havies de migrar i anar a la mina, te n'hi anaves. És una generació [la dels meus pares] que no està preparada per a l'atur. Els xoca molt que jo no treballi". El Miguel Ángel (51 anys) resumeix així els últims setze mesos. És el temps que porta sense treballar. Aquest veí del barri madrileny de Manoteras, al districte d'Hortaleza, ha passat per diverses feines al llarg de la seva vida, sobretot vinculades al sector serveis i la neteja, però el passat mes de juny es va quedar sense. Des d'aleshores, tot i buscar activament, no ha trobat res. Només a l'abril va aconseguir una cosa esporàdica com a jardiner, però al cap de pocs dies es va esfumar. Ara, l'atur se li ha acabat.

Marta Casanova, just després d’acabar la carrera d’infermeria, va trobar feina del que havia estudiat. També es va matricular per fer un màster i el seu interès associatiu la va portar a inscriure’s a molts altres cursos. Portava una vida activa, feia "el que se suposa que està bé". Fins que el 2017 va patir una crisi de salut mental que la va obligar a fer una pausa: va deixar la feina i el màster, i va haver de replantejar-se el ritme de vida.

L’estudi Com la joventut explora, experimenta i pensa sobre el futur: una nova mirada sobre l’orientació, elaborat per l'OCDE a l’octubre, posava de manifest que, quan l’alumnat explora i experimenta el món laboral i reflexiona sobre el seu futur acadèmic i professional mitjançant l’orientació, es redueixen les taxes de joves que ni estudien ni treballen, s’assoleixen sous més alts i s’obté una major satisfacció laboral i personal. No es tracta de cap novetat, i és per això que les últimes cites del Saló de l’Ensenyament han centrat el focus en aquesta tasca. De fet, en l’última edició presencial (2019) els serveis d’orientació van atendre més de 14.000 persones, mil més que el 2018.

Quin objectiu professional tenen els adolescents? Què coneixen dels sectors emergents d’avui? Les dades indiquen que, tot i els enormes canvis que s’han produït en el món laboral en les dues darreres dècades, sobretot arran de la digitalització, de mitjana els nois i noies coneixen una xifra de 10 professions, entre les quals la de docent, advocat o administratiu, per exemple. Així ho afirma un informe de l’OCDE que es basa en els resultats d’enquestes fetes a nois i noies de 41 països membres de l’organització. Més enllà del desconeixement en relació a les oportunitats laborals que existeixen, les dades tampoc són favorables pel que fa a la presa de decisions. Segons l’informe U-Ranking 2019, “un 33% dels alumnes espanyols no finalitza el grau que ha iniciat i un 21% abandona sense acabar els estudis universitaris”. Pel que fa a la FP, la taxa d’abandonament es calcula que ronda el 40%.