Deixar la ciutat per marxar a viure al poble és tendència. I no és només una sensació, també ho diuen els números: el 2020 les ciutats catalanes van perdre prop de 42.000 habitants, mentre que els municipis de menys de 20.000 habitants en van sumar 18.900 més. Trobar una explicació general a aquest èxode no és fàcil, ja que cada cas és un món, però sembla evident que la pandèmia ha acabat d'empènyer a fer el pas els indecisos: la claustrofòbia, sentir-se tancat dins d'un pis durant el confinament, ha posat encara més al descobert els avantatges de viure al camp. Feia dècades que llegíem notícies sobre el despoblament de les zones rurals, però aquest viatge està començant a canviar de direcció.

Imagineu un club nocturn. El pianista (Joan Vila) evoca un ambient romàntic amb una introducció en què llueix el seu domini de les tecles i cert gust per la tradició clàssica. Tot sembla augurar una plàcida vetllada a la llum de les espelmes però, un moment, l'adagio acaba amb uns acords enfurismats i de sobte la peça es transforma en una mena de bugui-bugui que desferma una tempesta de guitarres amb ecos de la música surf i un trepidant ritme balcànic. La vetllada romàntica acaba convertida en una batalla campal i una nit de depravació. Una orgia de music hall, gypsy swing, folk, rock i blues anomenada What about this night i amb la qual els barcelonins Ljubliana & the Seawolf han decidit obrir el seu segon àlbum, titulat Vaine house (2016).

Amarna Miller és l'actriu porno del moment. Ha protagonitzat el polèmic espot promocional del Saló Eròtic de Barcelona, Patria, aplaudit per Podem i criticat per altres i que comença amb la frase: “Em dic Amarna Miller, sóc actriu porno i vaig néixer en un país hipòcrita, on la mateixa gent que em diu puta es fa palles amb els meus vídeos, un país que estima la vida, però permet que es mati en el nom de l'art...” Etcètera. Més de vint milions de visualitzacions a les xarxes han aportat a la millor actriu porno espanyola del 2014 una gran atenció mediàtica. Ella és la portaveu del Saló Eròtic de Barcelona, però ara mateix no és al Pavelló Olímpic de la Vall d'Hebron sinó a 100 quilòmetres de distància. Per què?

Els grans tòtems de la història de l’art, les senyores cutres, els millennials, coses negres, coses lletges, Antonio Machado, les parades de metro de Barcelona, bromes escatològiques... Aquestes són algunes de les peces amb què Las Bistecs han construït el seu univers electro disgusting, un món carregat d’ironia i mordacitat que defensen a ritme de música de ball, amb vídeos virals barats però plens d’idees brillants i concerts amb un important contingut performatiu que agraden molt (tot i que no només) al col·lectiu LGBT. L’Alba Rihe, la Carla Moreno i el productor musical Adrià Gil són els artífexs d’aquest trio multidisciplinari que està arrasant a Youtube, sobretot des que van aparèixer al programa de TVE Alaska y Segura. Iconoclastes, divertides i intel·ligents, Las Bistecs volien riure’s de les cultures oficial i alternativa d’aquest país, però en cap cas s’esperaven l’acceptació massiva que estan rebent. Després d’haver de repetir data a Madrid a causa d’un primer sold out a la sala But, ara presentaran a Barcelona el seu primer disc, Oferta (2016). La cita serà aquest diumenge, 9 d’octubre, a la sala Apolo.