<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Satanàs]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/satanas/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Satanàs]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La fascinació eterna per l’estètica de l’Anticrist]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/reino-satan-fascinacio-estetica-anticrist_1_5336248.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/a4362963-3703-4bc9-8afd-7e4bdca8eca1_source-aspect-ratio_default_0_x1248y591.jpg" /></p><p>Una seqüència frontal que mostra el part d’un xai aixeca el teló d’<em>El reino de Satán</em>, com si volgués anunciar-nos que l’Anticrist acaba de néixer. Com ja va fer <a href="https://www.ara.cat/cultura/satanas-russa-histories-animen-sitges_1_2634052.html">Penny Lane a </a><a href="https://www.ara.cat/cultura/satanas-russa-histories-animen-sitges_1_2634052.html"><em>Hail Satan?</em></a><em> </em>(2019), Scott Cummings, muntador de la directora indie Eliza Hittman, s’endinsa en la comunitat de l’església satànica per enregistrar el misteri que envolta aquest culte. Ara bé, si el film de Lane sobre els satanistes nord-americans s’articulava en clau política, posant el focus en el seu activisme en defensa de la llibertat de culte que proclama la constitució dels Estats Units, el retrat de Cummings es deixa seduir per les rutines quotidianes i, sobretot, per l’estètica d’una subcultura, val a dir, força domesticada.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paula Arantzazu Ruiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/reino-satan-fascinacio-estetica-anticrist_1_5336248.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Apr 2025 08:00:11 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/a4362963-3703-4bc9-8afd-7e4bdca8eca1_source-aspect-ratio_default_0_x1248y591.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Fotograma d''El reino de Satán']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/a4362963-3703-4bc9-8afd-7e4bdca8eca1_source-aspect-ratio_default_0_x1248y591.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['El reino de Satán' retrata els adoradors del dimoni en les situacions més diverses]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'horror de parir l'Anticrist]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/primera-profecia-horror-parir-anticrist_1_4988208.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/8c90f063-c316-45fe-bf75-886da6e4e080_16-9-aspect-ratio_default_0_x2255y250.jpg" /></p><p>Nova entrega de la saga al voltant de Damien, <em>La primera profecía</em> es pren seriosament exercir de preqüela de <a href="https://www.ara.cat/media/tres-motius-veure-profecia_1_2271277.html">la pel·lícula de Richard Donner de l'any 1976</a>, perquè acaba just on s'iniciaria la història del matrimoni que encarnaven Gregory Peck i Lee Remick, quan el protagonista adoptava a Roma un nadó que resultava ser, literalment, l'Anticrist. Però fins a arribar a aquest fet, el primer llargmetratge d'Arkasha Stevenson es desenvolupa amb una personalitat pròpia dins les convencions del terror catòlic i satànic que va instaurar <em>La profecia</em> juntament amb altres films claus de l'època com <em>La llavor del diable</em> i <a href="https://www.ara.cat/cultura/cinema/mor-william-friedkin-director-l-exorcista-french-connection_1_4774098.html"><em>L'exorcista</em></a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eulàlia Iglesias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/primera-profecia-horror-parir-anticrist_1_4988208.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Apr 2024 16:00:54 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/8c90f063-c316-45fe-bf75-886da6e4e080_16-9-aspect-ratio_default_0_x2255y250.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['La primera profecía']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/8c90f063-c316-45fe-bf75-886da6e4e080_16-9-aspect-ratio_default_0_x2255y250.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA['La primera profecía', remarcable preqüela de la mítica 'La profecia', s'inscriu en una concepció femenina del 'body horror']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El diable, una influència literària perversa i fructífera]]></title>
      <link><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/diable-influencia-literaria-perversa-fructifera_1_4222960.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/5a4d43ec-4927-4e6f-90c1-027ea57a3d29_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Des del meu punt de vista, un home no és un home si no té un trosset del diable dins seu", diu Jane Eyre en un fragment de la novel·la homònima de Charlotte Brontë. Aquesta citació forma part de l'extensa, versàtil i sorprenent antologia sobre literatura inspirada pel diable –que ha rebut noms com Satanàs, Llucifer i Baal– i que publica Blackie Books. Seleccionada i prologada per Jorge de Cascante, <em>El gran libro de Satán </em>(2021) reivindica la presència sostinguda i polimòrfica del mal en la història de la literatura, amb exemples canònics com els de Dante Alighieri, Charles Baudelaire, els germans Grimm i Nathaniel Hawthorne, però també amb narracions escrites expressament per al volum, signades per autores com Irene Solà, <a href="https://llegim.ara.cat/entrevistes/igualtat-doportunitats-ficcio_128_1281705.html" >Belén Gopegui</a>, Sara Mesa i <a href="https://llegim.ara.cat/entrevistes/infancia-sembla-temps-complicat-fosc_128_2664205.html" >Elisa Victoria</a>.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://llegim.ara.cat/actualitat/diable-influencia-literaria-perversa-fructifera_1_4222960.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 04 Jan 2022 07:33:22 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/5a4d43ec-4927-4e6f-90c1-027ea57a3d29_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una de les il·lustracions de Gustave Doré per a la 'Divina comèdia' de Dante]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/5a4d43ec-4927-4e6f-90c1-027ea57a3d29_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Blackie Books publica una antologia de relats i poemes diabòlics amb inèdits d'Irene Solà, Sara Mesa i Elisa Victoria]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
