La modernitat ja era líquida i els dies ja eren líquids abans de sentir Zygmunt Bauman dir-ho. Es veia en aquell disc de Philip Glass, Songs from liquid days, un santoral de la modernitat dels anys 80. Glass, l'home de la música sense música, tan sols tirabuixons i espirals d'un grapat de notes hipnotitzants, anava a la recerca de la paraula i demanava a David Byrne que parlés per a ell. En les lletres de Byrne (amb Talking Heads dir psycho killer es torna tan natural com esmentar el vídeo o els Doritos), tot allò que aleshores era modern s'hi trobava clarament expressat. Hi era, però, a la forma. La modernitat es manifestava en el fraseig, en les seves estrofes passades per una màquina de trinxar, com a Fargo passen el cadàver per la trituradora de fusta. Perquè la modernitat no és una qüestió de semàntica sinó de sintaxi. La semàntica és religió i la sintaxi vida nocturna. Els sants i les santes d'aquell disc de Philip Glass es deien David Byrne, Laurie Anderson, Paul Simon i Suzanne Vega. Al crític del New York Times (20 d'abril del 1986) aquest enregistrament no li va agradar gaire, va dir que li semblava una obra menor de Glass. I també el mateix Glass passa d'esmentar-lo a les seves memòries Palabras sin música (Malpaso, 2017). La modernitat guanya més callada. I al mateix temps, les paraules tenen l'obligació de ser modernes. Es parla al dia. La música, com que és una domesticació del temps, sempre resulta intemporal.