Fa gairebé un segle que Francesc Macià va capitanejar un intent d'insurrecció armada per alliberar Catalunya, quan estava sota el jou de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Un intent que va sortir del seu particular quarter general, situat a Prats de Molló (Vallespir), en què va reclutar més d'un centenar d'homes armats fins a les dents per proclamar la república i en què esperava tenir l'acompanyament del poble català, amb un descens de les tropes des de la Catalunya Nord fins a Olot. Però no es va arribar a produir mai a causa de la traïció d'un dels reclutes forasters. Aquest episodi succeït el 1926 es va anar covant fins dos anys abans i ha tingut la seva commemoració particular per part de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).

El 4 de novembre de 1926 la gendarmeria francesa va avortar l'intent d'alguns centenars d'independentistes catalans i d'antifeixistes italians d'envair Catalunya des de Prats de Molló, a la comarca sota administració francesa del Vallespir. Al capdavant hi havia Francesc Macià, un militar amb una llarga carrera: havia estat tinent coronel de l'exèrcit espanyol i diputat catalanista al Congrés. L'historiador Giovanni C. Cattini ja havia abordat la revolta de Prats de Molló a El gran complot. Qui va trair Macià? La trama italiana (Ara Llibres, 2009). La seva recerca l'ha dut ara a resseguir el control de l'exili per part de la policia espanyola i a constatar que era més ampli del que sovint s'ha relatat als llibres d'història. A L'aixecament de Prats de Molló. 4 de novembre de 1926, dins la col·lecció Dies que han fet història (Rosa dels Vents), reconstrueix com es van viure aquells dies, explica els motius de la revolta i el naixement del moviment independentista. "Em sembla fonamental contribuir a dissipar la boira al voltant de l'actuació de Macià i de la imatge perenne de Quixot que envolta el personatge", diu Cattini.