És possible que bona part de l’èxit d’Emily in Paris estigués determinat pel context de l’estrena de la primera temporada, l’any 2020, encara amb el confinament de la pandèmia. L’esclat d’un París idíl·lic i ple de colors mentre la humanitat feia mesos que es marcia entre les parets de casa va ser una injecció de banalitat i comèdia en un moment de pessimisme global. En les primeres temporades es va percebre com un plaer culpable, amb l’excusa que era el Sex and the city de les noves generacions. Però de bon començament ja es va fer evident que l'Emily era una bleda assolellada i que la nova sèrie de Darren Star era una regressió no només respecte al món de Carrie Bradshaw sinó respecte al context feminista global. 

Quan es va estrenar el 2017, m'agradava força The Bold Type, una sèrie de televisió sobre tres dones d'uns 20 anys que treballaven en una revista anomenada Scarlet. Tot i que la sèrie podia tenir un to escolar, amb els personatges aprenent com expressar les seves idees, enfrontar-se a la seva sexualitat o la necessitat de fer-se exàmens ginecològics regulars, les seves situacions commovedores –dones joves que viuen els seus somnis editorials a la gran ciutat– m'atrapaven.

Amb l'estrena de la segona temporada d'Emily in Paris, Lucas Bravo s'ha consagrat com el sex symbol de moda a la pantalla petita. Tant és així que en una entrevista amb el diari The Times li han preguntat per aquesta qüestió, cosa que ha permès descobrir que no ho porta gens bé. "De la nit al dia m'he convertit en un objecte. M'ha fet tornar molt més conscient de mi mateix. Perquè quan penses en aquesta paraula i en la gent a qui se sol aplicar, sempre veus una persona sana, atractiva i amb músculs, i jo no soc així", opina l'actor, de 33 anys, que interpreta el paper del Gabriel, pel qual l'Emily se sent atreta a la ficció de Netflix.