Guarde molt bons records de La Marrana. Era una col·lecció de literatura eròtica de l’editorial La Magrana que, a cavall entre els anys 80 i 90, ens va oferir una vintena llarga de títols d’aquells que, segons diuen, s’han de llegir amb una sola mà. Es tractava, majoritàriament, de traduccions de clàssics universals, del Marquès de Sade a Apollinaire o Pierre Louys. Eren volumets de mida morigerada, molt comportables, i hi destacaven unes portades explícites, suggerents i provocadores. Encara ocupen un lloc d’honor a la meua biblioteca.

Traduït per Ferran Ràfols Gesa, Fills de l’albatros és un recull de dos relats imaginatius, càlids en imatges i molt íntims que se serveixen de la psicoanàlisi perquè la grandiosa Anaïs Nin (1903-1977) faci ús de l’espontaneïtat i l’associació d’idees pròpies del jazz per parlar de l’androgínia i l’homosexualitat des d’una perspectiva que poques obres literàries van gosar fer a l’Amèrica dels anys quaranta. Fills de l’albatros és un llibre pioner en el tractament de la mirada femenina, escrit l’any 1947 i revisat per l’autora el 1959. El volum forma part de la pentalogia publicada per LaBreu en català i que compta amb títols com Escala cap al foc, Les quatre cambres del cor, Un espia a la casa de l’amor i La seducció del minotaure, inclosos dins el títol genèric de Ciutats de l’interior.

Som a mitjans dels anys quaranta, després de la devastadora Segona Guerra Mundial, en un París que reneix com pot de les cendres, que a poc a poc deixen de fumejar. Toca tornar a esprémer la vida, les relacions humanes, l’amor i l’amistat.

Poliamor, feminisme i empoderament són paraules que Anaïs Nin no feia servir però que posava en pràctica en la seva vida com poques dones de principis del segle XX. La cruesa dels seus famosos diaris i una vida sentimental convulsa van convertir-la en un referent literari, però també van limitar el seu reconeixement. “Per al món literari era més còmode posar-la en el calaix de la literatura eròtica, presentar-la com una dona sensual i una mica boja i així ignorar les qualitats de la resta de la seva obra, molt més profunda i pertorbadora”, apunta Léonie Bischoff, autora de la novel·la gràfica Anaïs Nin. En un mar de mentiras, una de les primeres referències de l'editorial Garbuix Books.