El 2021, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va decidir apostar per la creació d’un món virtual obert i interoperable amb altres plataformes i va canviar el nom del seu grup, que engloba plataformes com Facebook o Whatsapp, a Meta. Meta, de metavers, que denomina un espai virtual col·lectiu, creat per la convergència de la realitat física i digital virtualment millorada. Aquell renaming va ser la confirmació del hype –en anglès, la paraula es refereix a les expectatives, sovint exagerades, que es generen al voltant d’una persona o un producte– que s'havia creat al voltant d'aquest terme. De fet, segur que el lector encara recorda la paraula.

Ja feia temps que s’havia especulat amb la possibilitat que algú patís una agressió sexual, o altres delictes, al metavers. És a dir, en un entorn virtual. Per tant, no veritablement real. Tanmateix, ¿és possible cometre delictes en un espai diferent de l’habitual?

Com seria el món si les plantes fossin autònomes? Si parlessin, què ens dirien? Com seria el nostre sistema econòmic si tinguessin el seu propi compte corrent i es guanyessin la vida? Si poguessin destinar els seus diners al que volguessin, què triarien?

Fa catorze anys que viatgem a Nuremberg per assistir a la fira que ens permet veure, durant cinc dies, les novetats que es presenten al sector. Spielwarenmesse, la Fira Internacional de la Joguina de Nuremberg, és l'exposició internacional de joguines i oci més important d'Europa.

Entrevisto el responsable del Centre Blockchain Catalunya (CBCat), Quirze Salomó –també va ser el fundador de Nostrum– en un dels projectes d’aquesta entitat fundada per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat: el Catvers. Parlem en una sala amb la taula parada, un tió amb barretina i decoració nadalenca feta amb uns gràfics que recorden els del videojoc Doom, dels anys 90. Jo duc un avatar d’elf nadalenc; ell, un de pastoret negre, amb barretina. Al vídeo podeu veure un fragment de l'entrevista.  

The Soapstone Comedy Club és com un bar espaiós amb tarima, micròfon i fins i tot un reservat al pis de dalt. Les parets, de colors plans i amb poca textura, estan plenes de rètols amb instruccions i avisos. A la porta hi diu que no es permeten “insults vulgars” o “temes explícitament sexuals” –què voleu, Horizon Worlds és el Facebook de la realitat virtual–, ni “bromes racials, homòfobes o despectives”. També s’avisa que tot es pot gravar i acabar compartit a les xarxes socials. Jo, de fet, ho gravo tot. I Meta mateix alerta que ells també ho poden fer. 

Les xarxes socials són avui omnipresents en les nostres vides. Passem molt de temps pendents de Twitter, Facebook, TikTok, Instagram i WhatsApp. Marquen la nostra quotidianitat: a través seu ens relacionem amb els altres, ens informem i ens creem una personalitat digital. A hores d’ara, sense les xarxes socials ens trobaríem mancats, ens faltaria alguna cosa. Tot i que ens preocupa el fet que la nostra intimitat i els nostres gustos estiguin exposats i monitoritzats des de fora per unes plataformes tecnològiques privades, això no evita que hi seguim enganxats i que, a la pràctica, els cedim sense gaires prevencions les nostres dades. Això els confereix una gran capacitat de penetració i influència per condicionar comportaments, tant en el terreny del consum com en el de les ideologies. A més, esclar, d’una immensa oportunitat de negoci, que bascula entre la publicitat i el model de subscripció. Les xifres que mouen són de milers de milions, tot i que els balanços inclouen pèrdues. El model de negoci encara no està clar, com s’ha fet evident amb tot el que està generant l’operació de compra de Twitter per part d’Elon Musk.

La tecnologia ha tingut un paper destacat en moltes de les notícies que llegireu en els altres resums anuals que està publicant l’ARA. Però la mateixa indústria tecnològica ha patit trasbalsos considerables durant el 2022. Més enllà d’anècdotes com si la gent marxa d’Instagram a BeReal o a TikTok, aquestes són les 10 tendències destacades de l’any.

Dilluns passat, dos dies abans que Meta Platforms presentés resultats trimestrals amb una caiguda interanual dels beneficis del 59%, el conseller delegat d’Altimeter Capital feia arribar a Mark Zuckerberg una carta oberta reclamant-li tres mesures concretes per millorar la rendibilitat de l’empresa: retallar les inversions en 5.000 milions de dòlars, reduir un 20% la plantilla i limitar la despesa en desenvolupament del metavers a un màxim de 5.000 milions anuals.

A la novel·la de l’escriptor nord-americà Neal Stephenson Snow Crash, publicada el 1992, el Hiro treballa com a repartidor de pizzes durant el dia i a les nits es converteix en samurai. Ho fa al metavers, un carrer en forma de planeta perfectament esfèric propietat d’una gran companyia de telecomunicacions. I els seus usuaris s’hi connecten amb unes ulleres de realitat virtual per viure-hi vides diferents de les seves. Els sona aquest argument? L’autor de ciència-ficció va sortir fa uns mesos a aclarir que, malgrat que Facebook ha adoptat el nom que es va inventar, no té res a veure amb les aspiracions de la corporació de crear un nou gran espai virtual. Quan l’octubre passat Mark Zuckerberg va anunciar el canvi de nom de la seva empresa a Meta, va vendre la idea com el lloc “on podràs fer qualsevol cosa que puguis imaginar”. Des d’aleshores, la paraula metavers s’ha convertit en un paraigua per a multitud de projectes d’altres companyies i institucions que també han volgut pujar a aquest carro, de moment més abstracte que concret.

El director de l'Ideal, Jordi Sellas, acaba de tornar de Tel Aviv, on ha inaugurat una nova versió de l'exposició de Frida Kahlo que es va estrenar a Barcelona. També hi han obert un espai immersiu bessó del català, amb una empresa local. Al març van inaugurar-ne un a Madrid i a la tardor ho faran a Dubai. L'experiència immersiva de Frida Kahlo, íntegrament dissenyada per estudis catalans, a més es pot veure a Porto, Brussel·les, Mont-real, Phoenix i Puerto Rico. Aquesta setmana se celebra a Catalunya (del 10 al 16 de juny) un dels grans simposis internacionals sobre art electrònic, l'ISEA, amb cinquanta activitats, que ha de servir per estructurar i dinamitzar un sector que se sent madur per jugar a primera divisió. I quan acabi l'ISEA, començarà el Sónar, el gran festival que uneix música i tecnologia, i que el 2019 va atreure 126.000 persones. El moment de rellevància i maduresa del sector de les arts digitals planteja un repte a Barcelona i al país: ¿podríem assolir un lideratge internacional?

Javier Oliván ha arribat a la cresta de Silicon Valley. Nascut a Samianigo, capital de l'Alt Gállego (Osca), és l'escollit per Mark Zuckerberg per substituir Sheryl Sandberg com a cap d'operacions de la tecnològica Meta, la matriu de Facebook. Desconegut pel gran públic, Oliván va entrar a la companyia que agrupa xarxes socials com Facebook, Instagram o WhatsApp després que l'any 2006, un cop acabats els seus estudis, creés Nosuni per fer la competència a Tuenti, una plataforma similar a Facebook que aleshores era popular a Espanya. L'experiment no va funcionar i va incorporar-se a la gegant de Zuckerberg, que ell coneixia del seu període com a estudiant a la Universitat de Stanford, quan encara era una xarxa social per a estudiants.

Aquest 2022 fa trenta anys que Neal Stephenson va escriure la novel·la Snow crash. En aquesta obra, Stephenson va ser el primer que va imaginar-se el que avui ja és una realitat: el metavers. Onze anys més tard, l’empresa Linden Lab va presentar un món de realitat virtual 3D amb experiències immersives denominat Second Life. El 2021, el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, va decidir apostar per la creació d’un món virtual obert i interoperable amb altres plataformes i va decidir canviar el nom del seu grup a Meta. Això va marcar un punt d’inflexió.

Hi ha un vídeo que de tant en tant ressorgeix de les profunditats de la xarxa. Hi surt l'exconseller delegat de Microsoft, Steve Ballmer, extasiat, amb taques evidents de suor a la camisa i cridant amb la veu gastada fins a catorze vegades la paraula desenvolupadors. És un tall d'una conferència de la multinacional a principis dels 2000, on el directiu salta a l'escenari ballant sense control. Eren moments d'eufòria al sector, just abans que explotés la bombolla de les puntcom. L'entusiasme exagerat, però, és un ingredient que la indústria recupera sempre que aspira a contagiar un nou fenomen tecnològic.

Metavers sense bateria

En la primera jornada oficial del MWC tothom s’omple la boca d'universos paral·lels: la teleco coreana KT mostra el que ja té en funcionament fa mesos; Telefónica va inaugurar diumenge una rèplica virtual de l’estand físic que té al pavelló 3 -l’empresa acaba de nomenar una Chief Metaverse Officer-; Qualcomm inclou xips específics de realitat augmentada i virtual en la seva llarga llista de nous productes; i Oppo presenta el monocle AirGlass (només es ven a la Xina per l’equivalent a uns 650 euros), que superposa informació del telèfon a la imatge del món real que estem veient. Però les coses acaben posant-se al seu lloc quan a l’estand d’Orange vols experimentar la recreació virtual de la catedral de Notre-Dame de París i et diuen que en aquell moment no pot ser, perquè tres dels quatre visors disponibles s’han quedat sense bateria.

]]>

Les criptomonedes ja monopolitzen moltes converses d’ascensor o de bar i no hi ha manera de tenir un dinar familiar amb calma sense que ningú les esmenti. Paraules com metavers, NFT i actiu digital s’han introduït al nostre vocabulari i tot sovint fem veure que sabem a què fan referència, però ningú acaba de tenir clar si es tracta d’un nou format d’entreteniment semblant als videojocs o d’una nova manera de viure la realitat. O potser totes dues coses alhora. Aquesta gran tendència, que està previst que capti inversions de fins a 800.000 milions de dòlars l’any 2024, també és provada per sectors com la moda, que es nodreix de la novetat, la fugacitat i el canvi constant, i que actualment ja abandera tot un seguit de marques amb presència en aquest nou univers.

]]>

Fugida. Tots els imperis entren en declivi. Encara que els canviïn el nom i l’emperador de torn amenaci amb el caos que pot portar la seva absència. Per això sonava tan ridícul l’ultimàtum d’un personatge com Mark Zuckerberg amenaçant de deixar Europa suposadament òrfena d’una part d’aquest món “silicolonitzat”, com en diu el filòsof Éric Sadin quan critica la redefinició de la nostra existència a partir del poder digital que emana de Silicon Valley. El que hi ha en joc no és l’accés dels europeus a Facebook o Instagram, sinó l’accés de Zuckerberg als límits de la nostra privacitat. La batalla és pel futur d’un model de negoci basat en el creixement constant d’usuaris i la voracitat de l’ús de les dades. El capitalisme de vigilància explota la toxicitat d’un món alimentat per una allau d'informació (veraç o no) que ens ha canviat la societat i la privacitat a una velocitat molt superior als esforços per intentar posar-hi ordre. 

]]> Hi havia una vegada, a l’antic regne de Lídia, un pastor anomenat Giges que va trobar un anell màgic que el tornava invisible. Giges va entrar llavors sense ser vist al palau reial, va seduir la reina, va assassinar el rei i s’hi va instal·lar com a sobirà. Si descobrissis un anell com aquest, o alguna cosa similarque atorgués un poder exorbitant, va preguntar Sòcrates, ¿seria sensat fer-lo servir per fer o tenir tot el que se t’acudeixi? El recent anunci de Mark Zuckerberg d’un fabulós metavers digital que espera acollir els éssers humans atorga nova pertinència a la resposta de Sòcrates: la gent hauria de renunciar al poder excessiu i, específicament, a qualsevol dispositiu que ens pugui concedir massa dels nostres desitjos.

]]>