Pau Adzerias tenia abans dues granges de porcs convencionals: una de cria amb 800 truges a Cornudella de Montsant, al Priorat, i una altra d'engreix amb 2.000 porcs a uns 14 quilòmetres, a l'Alforja, al Baix Camp. Fa deu anys va transformar una de les granges en ecològica i l'any passat va fer el mateix amb l'altra. El que semblava una aposta de futur li està provocant ara molts maldecaps. L'augment del preu del pinso està afectant tot el sector porcí, però especialment l'ecològic, que ja era molt reduït. Segons dades del 2021 del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, a Catalunya només hi ha vint granges de porcs ecològics, tot i que és l'alternativa a les anomenades macrogranges, que tantes crítiques van suscitar mesos enrere. Però per què el porc ecològic és el més mal parat amb la crisi?

Al restaurant Casa Miquel, que és al peu de la carretera, a l'entrada del poble, hi ha aparcats un parell de camions de transport de bestiar a primera hora del matí. Estan buits, no porten cap animal. Uns quants metres més enllà, al costat d'una gasolinera, un gran rètol diu: “Bàscula municipal”. Es tracta d'una plataforma enorme situada arran de terra, sobre la qual es col·loquen els camions per saber-ne el pes. Quan arribes a Alcarràs, aquestes són les dues úniques pistes que aquest petit poble del Segrià és el que produeix més porcs de tot Catalunya. No veus porcs per enlloc i, sorprenentment, tampoc fa pudor de tocino –com anomenen aquí els porcs–, encara que també és cert que aquests dies a Alcarràs fa un fred que pela: les temperatures amb prou feines superen els cinc graus durant el dia.

“Crec que el ministre de Consum, Alberto Garzón, ha de dimitir, pel que ha dit i per on ho ha dit”. Ras i curt, així veu Josep Collado, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), la principal patronal espanyola del sector, la polèmica sobre les macrogranges i la qualitat de la carn espanyola provocada per les declaracions del titular de Consum a The Guardian. “Si creu que hi ha coses millorables, que segui amb el sector. A més, ha sigut qüestionat per altres membres del seu govern”, afegeix Collado.

A Catalunya, també. Les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, al diari britànic The Guardian respecte al model de producció de carn espanyol han encès el debat sobre la ramaderia intensiva i les seves conseqüències econòmiques, ambientals i socials. La primera discussió entorn de les afirmacions de Garzón va ser sobre la definició de macrogranja, ja que no es tracta d’un terme oficial. Segons la Directiva Europea d’Emissions Industrials, són macrogranges aquelles explotacions que tenen més de 40.000 aus de corral o 2.000 porcs de criança.

Vist des de fora sembla un barri gris de blocs de pisos idèntics. Ningú diria que es tracta d'una granja de porcs. La macrogranja més gran del món apila els animals dins d'edificis de formigó amb diverses plantes, 21 blocs de pisos, per ser exactes. És a la localitat xinesa de Nanyang, a la província de Henan, un miler de kilòmetres al sud de Pequín. És un mastodont propietat de l'empresa xinesa Muyuan Foodstuff, el principal productor de carn porcina del món. Va començar a funcionar el desembre del 2020 amb l'objectiu d'acabar-hi produint uns 2,1 milions de porcs a l'any.

Bandera blanca a la Moncloa per la polèmica sobre la carn. Han hagut de passar deu dies de retrets després que es fessin virals les declaracions del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges, perquè els socis de govern hagin decidit aquest dijous acabar la guerra. Si durant els últims dies gairebé tots els membres de les dues ales del govern han anat apareixent als mitjans per tensar la corda, avui ha sigut el dia per començar a passar pàgina, i la desfilada de declaracions ha servit per intentar posar punt final a la polèmica.

La polèmica per les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, sobre les macrogranges va camí de perpetuar-se fins a les eleccions de Castella i Lleó. A Madrid no hi ha ministre ni portaveu de partit a qui els periodistes no demanin opinió sobre el debat. També bull a les xarxes socials, i l'hemeroteca ha revelat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar en un missatge gravat pocs dies abans de les eleccions del 10-N del 2019 les mateixes tesis que el ministre a qui dilluns va criticar. "Hem de reflexionar sobre la reducció del consum de carn, apostar per la ramaderia ecològica, de menor escala i gran valor ambiental i social, que generi llocs de treball al món rural", deia.