"Olèrdola va ser, després de Barcelona, la segona ciutat més important entre el segle X i principis del XII, i és el jaciment des d’on podem explicar l’època medieval", afirma l’arqueòloga Núria Molist, responsable del Museu Arqueològic d’Olèrdola. A 350 metres per sobre del nivell del mar, en una plataforma rocosa des d’on es controla la plana del Penedès, les serralades i el mar Mediterrani, aquest jaciment és un dels més importants de Catalunya. Fa dècades que s’hi excava, i és una font de coneixement sobre com es vivia a l’Alta Edat Mitjana, però el centre d'interpretació, inaugurat el 1971, ha quedat obsolet. És per això que, amb una inversió de 424.861 euros dels fons Next Generation, els pròxims mesos es recuperarà part del castell, la torra talaia romana d’època republicana, i es renovarà completament la museografia. Per pujar fins al cim del turó de Sant Miquel tot el material necessari per a les obres es va utilitzar un helicòpter i animals.

Sabíem que els indicets i els laietans tenien per costum tallar el cap dels seus enemics, no de manera indiscriminada sinó només els dels que eren més significatius o importants, i exhibir-los com si fossin un trofeu. Ara hi podrem afegir els cossetans. Una nova troballa, que es va fer aquest desembre al poblat iber d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, demostra que els ibers més meridionals també practicaven aquest ritual. Les excavacions que es van fer en una de les principals torres defensives del jaciment d’Olèrdola han tret a la superfície la part frontal del cap d’un home adult, d’entre 18 i 25 anys, que devia morir fa uns 2.200 anys, entorn de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC). És el primer cap (tallat) que es troba tan al sud de l’actual Catalunya.